Mor Isabel d'Hongria (1231)

Mor tal dia com avui la princesa Isabel d'Hongria, amb fama de santa, i canonitzada quatre anys després de la seva mort pel papa Gregori IX. Era filla del rei Andreu II d'Hongria i es va casar als catorze anys amb el Landgrave de Turíngia. Landgrave, de «land», país, i «graf», comte, és a dir, un títol d'honor d'alguns senyors alemanys, en aquest cas del territori de Turíngia, regió de l'Alemanya Central, en el vessant NE de la selva del mateix nom, que té Weimar per capital i que el 1919 formà un estat confederat gràcies a la reunió de set antics ducats o principats. Per altra banda, Hongria va tenir tres reis de nom Andreu i Andreu II, el pare d'Isabel, va participar, juntament amb Joan de Brienne, rei de Jerusalem, en la cinquena croada, que consistí en una expedició guerrera per Egipte i Síria, contra els sarraïns, sense cap resultat pràctic i que s'esdevingué de 1217 a 1222. Isabel restà vídua als vint anys d'edat i decidí de fer-se monja. Prengué l'hàbit del Tercer Orde Franciscà i demostrà, amb pietat i accions, que aquella era la seva veritable vocació. La seva germana, Violant d'Hongria es casà amb Jaume I El Conqueridor, rei nostre, i com explica l'historiador Jeroni Juan Tous, era, per tant, tia dels nostres reis privatius de Mallorca. No és estrany que aquí, a la Balear major, hi hagués una certa devoció envers de la santa princesa i que en el monestir de Sant Jeroni, a més de conservarse'n un antic retaule, hi hagués tradició de venerar-la. Tornant a l'esmentat autor, llegim: «El resultat d'aquesta comunicació fou acordar, per unanimitat, la fundació d'un monestir de religioses de sant Jeroni i facilità l'execució d'aquest acord la reforma o abolició d'un convent de terceroles de Sant Francesc d'Assís, el qual, juntament amb una petita església dedicada a Santa Isabel d'Hongria, unida a tal convent, possessió també d'aquelles terceroles, demanaren les senyores Busquets i companyes a l'il·lustríssim bisbe de la Diòcesi; aquest els concedí tal gràcia, la qual, obtinguda, fou confirmada per la santedat d'Innocenci VIII en data de l'onze de setembre del 1485. Possessionades les referides senyores de l'esmentat monestir, volgueren que s'anomenàs de Santa Isabel, per ser aquesta la titular de l'església, i professaren la regle del pare sant Jeroni en mans del bisbe auxiliar doctor fra Joan de Déu, religiós carmelita i governador de la Santa Església de dita illa per absència del mateix bisbe il·lustríssim senyor Diego de Avellaneda». Tornant a Isabel d'Hongria, tingué una vida molt breu. Havia nascut el 1207 i, per tant, la seva existència fou de només vint-i-quatre anys. Referent al retaule de la santa, el seu estil pertany a la meitat del segle XVII, manierista, i presenta algunes escenes de la seva vida, vestits els personatges de l'època barroca. En el centre, el retrat de la santa amb un àngel que li presenta la roba de tercerola.