Amb precedents com Fumanxú o Fantomas, neix de la mà de Glidose
Productions Ld. un personatge que es farà molt popular,
especialment en el cinema, Goldfinger (Dit d'Or), del qual és
creador Ian Fleming i que oposa a tal monstre l'agent dels serveis
secrets britànics James Bond. «James Bond, amb dos bourbons dobles
en el cos, estava assegut en la darrera saleta d'espera de
l'aeroport de Miami, meditant sobre la vida i la mort. Matar gent
formava part de la seva professió. Mai no li havia agradat fer-ho;
quan calia eliminar algú, ho feia el millor possible, i de seguida,
se n'oblidava. Com agent secret a qui li havien concedit el rar
prefix del doble 0 "que en el Servei Secret significava llicència
per matar", tenia el deure de mirar la mort amb la mateixa fredor
d'un cirurgià...».
L'escriptor d'aquest nou estil de novel·la negra, Ian Fleming,
havia nascut el 1908 i morí el 1964. Estudià a Eton i Sandhurst
abans de translladar-se a Suïssa; llavors va freqüentar les
universitats de Munich i Ginebra. Temps després es dedicà al
periodisme i fou corresponsal de l'agència Reuter i de la Sunday
Times de Londres. A més de desenvolupar aquestes tasques,
col·laborà amb els serveis secrets britànics i va escriure,
basant-se en aquestes experiències i la seva il·limitada fantasia,
una dotzena d'aventures protagonitzades per James Bond, l'agent
007. Aquest autor va viure els darrers anys de la seva vida a
Jamaica i sembla que havia perdut el seny. Però la seva creativitat
a finals dels 50 marcà la dècada següent i renovà el gènere en el
si de la cinematografia.
Ja amb aquest personatge apareixia la idea (Osama Bin Laden) del
multimilionari terrorista que emergeix com una tercera potència
mundial, al marge dels Estats Units i Rússia. «Hi ha homes rics que
fan servir les seves riqueses com un garrot. Bond, entretingut dins
la cambra de banys, es deia que Goldfinger n'era un. Sí.
Un d'aquests homes convençuts que poden aplanar el món amb els
seus diners, decantant a garrotades de la seva nodrida cartera
entrebancs i oposicions...».
Milions per comprar poder i més poder. No es tractava, en aquest
cas, de les Torres Bessones ni del Pentàgon, però sí de la Casa de
la Moneda de Washington, el Federal Reserve Bank de Nova York i
Fort Knox de Kentucky, un triple cop que deixaria totalment
arruïnat el país més poderós del món. Fins i tot, hi apareixen
segrests d'avions...». L'enorme avió pega un salt i llavors enfonsà
el nas en una muralla d'aigua. L'impacte del xoc havia trencat el
llom de l'aparell. El grandíssim pes de les barres d'or del
compartiment d'equipatges havia trencat l'aeronau pel mig, i Bond i
aquella al·lota havien estat arrossegats cap a la freda maror que
el rengle de llums pintava de vermell...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.