Miquel Ferrà i Martorell15/11/01 0:00
TW
0

Entre els curiosos documents que es conserven en els arxius i que corresponen al segle XVII hi ha els programes o portades de les festes de «bous», els consabuts «toros de lidia», que eren espectacle que gaudia ja en aquell temps de l'afluència popular i de la protecció dels poderosos. Nasqueren així, per a servir de palestra a tals esdeveniments, les places majors porticades (Madrid, Salamanca... i tot un seguit de ciutats que n'imitaren l'estil, una d'elles, molt més tardana, Ciutat de Mallorca). El curiós document al qual ens referim i que porta aquesta data, diu: «Relación verdadera de las fiestas, Reales Toros, y Juego de Cañas que se celebraron en la Corte por el nacimiento del Príncipe nuestro señor, con la declaración de los trajes, galas y libreas de todas las cuadrillas, compuesta por Gabriel de Santiago, con licencia, impreso en Madrid en casa de Bernardino de Guzmán, año de 1629».

Un tal Pinelo fa així la descripció d'aquell espai públic, en aquell temps i en aquell moment: «La plaça Major d'aquesta vila és de les majors obres que en el seu gènere té Europa. La seva llargària és de quatre-cents trenta-quatre peus i la seva amplària de tres-cents trenta-quatre. D'aquí podem dir que els seus quatre llenços fan mil cinc-cents trenta-sis peus. Té cinc alts per damunt dels portals i les voltes, amb els quals es fan set habitatges. Fins a la darrera teulada hi ha setanta-un peus d'altura i trenta de fonaments i fons. El quadrilàter té quatre-centes seixanta-set finestres amb balcons de ferro, on viuen tres mil set-centes persones, i quan es fan festes públiques venen a veure-les en aquesta plaça cinquanta mil espectadors. El que més ens admira és que en esbucar la plaça antiga i fer-ne aquesta nova només es trigà dos anys i s'enllestí en aquest que estam, com bé ho diu una inscripció que hi ha a la Casa del Forn de Pa. Costà la seva construcció prop d'un milió de ducats...».

Sembla que més d'una vegada els espectadors s'amuntegaven en els terrats i alguns cediren, causant amb el seu esbucament grans desgràcies. Des del 1631 fou obligat de posar teules i evitar així aquell risc. Els torejadors d'aquell temps han restat, en la seva majoria, dins l'oblit. Anònims, llevat d'algunes excepcions com Gonzalo Bustos, Juan Moreno o Francisco Luzón. Heus aquí una d'aquelles cròniques: «Ahir hi va haver bous a la plaça Major; foren, segons diuen, bons, encara que hi hagué algunes dissorts de gent a peu que feriren, si bé esperam que cobrin salut. Els va aiguar Nostre Senyor perquè a les sis i quart envià un nigulet tan carregat d'aigua, que en més d'una hora rodona no va fer sinó ploure i els que estaven en els taulats patint la calor del temps, es refrescaren més que no volgueren; però ningú no va gosar baixar a la plaça, perquè el bou que hi corria no era per a fer-li burletes...».

Festa de bous amb pluja de tardor, tal com la glosava el mateix Quevedo en dir: «Floris, la festa passada/ tan rica de cavallers / si la fessin taverners/ no sortira més aiguada/ puix hi nasquí ensalada/ en un mantell de teulada/ i créixecs a la cadirada/ i en atacats corets/ sangoneres, no moscardets,/ i espases de Lope Aguado...». La nostra plaça Major imita aquestes places típiques castellanes, el prototipus de les quals és de Juan Gómez de Mora i fou bastida sobre el solar que fins a començaments del segle XIX ocuparen les Cases de la Inquisició.