TW
0

Damasc fou fins el segle XVI la gran mestra de l'art del vidre, però en caure aquesta ciutat en mans dels turcs, aquesta preeminència mundial passà a Venècia i als seus famosos obradors de Murano, una illa de la llacuna veneciana. Les fórmules de fabricació eren totalment secretes i aquell que les divulgàs fora del país havia de ser castigat amb pena de mort. Així i tot, sembla que hi hagué excepcions i així, a través d'un treball de l'historiador Sanchis Guarner, podem saber d'un document segons el qual Domenico Barrouier, cavaller de Murano, s'oferia el 1605 als jurats de Mallorca per ensenyar el secret de la fabricació del vidre de Venècia als mallorquins: «Domingo Barrouier, noble de la ciutat de Murano del Senyoriu de Venècia, representa a Vostres Magnificències de la millor manera, exposa qualment per lo enginy e indústria que ha aportada, en lo present Regne de Mallorca, de Venècia la moda i art de fer tasses, beuredores e tota espècia de vidre, del cristall, el qual cristall ha fet dit Barrouier d'aigua de font. El qual art i indústria ho ha ensenyat i manifestat a fills i naturals del dit Regne de Mallorca, com en una súplica presentada en dies passats, en la qual Vostres Magnificències li concedeixen franquesa, s'obliga a ensenyar-ho i a mostrar a dits naturals i fills del dit Regne de Mallorca; lo qual redunda en gran utilitat d'aquesta terra, que mai més no s'haurà de menester vidre de Venècia ni de cap altra part. E com, Il·lustres i Magnífics Senyors, lo dit Barrouier per dita causa estigué desterrat cinc anys de tota sa família d'ell de Venècia, per això, com he dit, a Venècia, als que mostren semblant enginy e art hi ha pena de galera perpètua i per dit desterro patesca lo dit Barrouier en grandíssima manera, per això com no es pot valer ni ell ni tota sa família d'alguna cosa del dit Regne de Venècia, per no poder anar ell allà, ni algú de sos infants ni família durant dit desterro de cinc anys i estigui pobríssim i menyscabat...».

És curiós que mentre els traïdors a l'art de Venècia eren executats, segons altres documents històrics, en aquest cas, com diu Barrouier, sembla que la pena havia estat afeblida a galera perpètua. La qüestió és que el vidre mallorquí prosperà molt durant el segle XVII i trista conseqüència de tanta activitat, foren els incendis de forns vidriers, com fou el cas, el 1682, del Forn del Vidre Nou.

Un altre detall curiós d'aquesta història és el llinatge de Domenico, que no sembla italià sinó francès. Tal cognom podria provenir de Barrois, una antiga contrada entre la Lorraine i la Champagne.

Miquel Ferrà i Martorell