TW
0

El buyukdeie de Constantinoble, és a dir, l'ambaixador de Ferran VII a Turquia, Juan Jabat, fa tramesa al cap dels serveis secrets a Espanya, el marquès de Casa Irujo, per tal d'informar dels moviments de l'aventurer català Domènec Badia i Leblich (1766-1818). Primer a les ordres del rei d'Espanya, Josep I Bonaparte i després, del Govern de França, aquest agosarat explorador es va fer musulmà i viatjà per tot l'Orient. Arribà a ser prefecte en temps de la monarquia del germà de Napoleó i, enviat a l'Orient Mitjà, fou emmezinat a Damasc. Heus aquí la carta que comentam: «Jo, Joan Jabat, haig de complir l'encàrrec que se'm confia de seguir les passes d'Ali Bei El Abassí en el nou viatge que ha emprès i referesc les notícies que tinc per ara de l'esmentat subjecte... Tot el que en sabem és que s'ha incorporat a la caravana que surt de Damasc i fa el seu pelegrinatge anual a la Meca. Procuraré investigar la ruta que ha de prendre des de la Meca a l'Àfrica, puix aquest sembla ser el seu objectiu, és a dir, adquirir notícies per formar algun establiment útil a França sobre costes africanes encara no gaire freqüentades...»

I en una altra missiva completa les informacions: «El vicecònsol de S.M. a Alep em comunica que el viatger Alí Bei o Hagi Ali Ebu Otman... havent marxat de Damasc en la caravana, ja un poc malalt, s'agreujà en el viatge, i morí en el desert a la novena jornada. El baixà de Damasc, director de la caravana, s'havia apoderat del seu equipatge i altres afectes, segons la pràctica establerta, i que els criats que portava es possessionaren dels doblers, que serien unes catorze mil piastres turques, de les quals l'havia proveït aquesta Ambaixada de França, per costejar les despeses de la seva expedició, de reconèixer l'origen del Nil, i la comunicació que pretenen té aquest per mitjà d'una altra conca amb la mar de Nigrícia, havent d'acabar després examinant les costes de l'àfrica en el canal de Moçambic, per tal de preparar en aquell punt algun establiment avantatjós al Govern que l'emprava. Però a causa d'haver estat ja abans Ali Bei a Damasc a l'anada i tornada del seu pelegrinatge anterior a la Meca, sembla que no s'amagà gaire dels seus antics coneguts en aquella ciutat, i que va córrer la veu que en la caravana hi viatjava un europeu disfressat, que sembla que arribaren a entendre-ho així i sospitar-ho els turcs, i es creu que el muftí de Damasc en la seva darrera visita que li va fer l'enverinà amb una tassa de cafè, puix des d'aquell dia començà a sentir-se malament, i fou empitjorant pel camí, fins que acabà la seva vida, com ja he dit, en el desert».

Miquel Ferrà i Martorell