TW
0

Enguany és sorpresa que ja entrat novembre el temps sigui encara calorós. Que la temperatura sembli més de setembre que de novembre. Que un vagi, a mes i mig abans de Nadal, en màniga curta. Que el sol encara cremi molts migdies. I es parla de la contaminació atmosfèrica, dels trastorns que la modernitat tècnica dels homes causa al clima, d'un hivern que no arriba i d'un estiu que no acaba. I mirau per on, això no és cosa nova. S'ha donat fa quaranta anys i es donà també quan George Sand, o Aurora Dudevant, en companyia de Frederic Chopin i els seus fills, visità Mallorca i s'allotjà successivament a Palma, Establiments i Valldemossa. La famosa escriptora romàntica, la primera que va dur calçons masculins i fumà en pipa, vingué a cercar a la nostra illa, inèdita encara per a viatgers i turistes, el saludable clima i el repòs que convenien al seu company sentimental. Com a resultat d'aquella estada, George Sand, que havia hagut de vèncer molts entrebancs entre la nostra gent pel que fa a prejudicis, escriví un llibre amb les seves impressions i en una de les seves pàgines deia: «Arribàrem a Palma el mes de novembre de 1838 i hi trobàrem una calor comparable a la del nostre mes de juny. Havíem deixat París quinze dies abans amb un temps extremadament fred i fou per a nosaltres un gran plaer, després d'haver sentit els primers símptomes de l'hivern, deixar l'enemic a l'esquena. A tal plaer s'hi sumà el de recórrer una ciutat amb molt caràcter i que posseeix un gran nombre de monuments de primer ordre en hermosura i raresa».

Així, doncs, aquell mes de novembre tenia un clima de juny, que resta confirmat pàgines més envant, quan el grup de turistes ja es troba allotjat en un casa d'Establiments: «Els primers dies que vàrem passar en aquest retret rural varen trascórrer en passeigs i agradables excursions, a les quals ens convidaven un clima delitós i una natura encisadora i inèdita per a nosaltres. Mai no m'he trobat molt lluny del meu país, malgrat haver passat viatjant gran part de la meva vida. Era doncs el primer cop que contemplava una vegetació i un terreny essencialment diferents dels que presenten les nostres temperades latituds. Quan vaig estar a Itàlia, vaig desembarcar a les platges de Toscana i la idea grandiosa que m'havia format d'aquelles regions em privà de gaudir la seva bellesa pastoril i la seva gràcia somrient. A les voreres de l'Arno em creia trobar-me en les riberes de l'Indre, i vaig arribar fins a Venècia sense sorprendre'm ni emocionar-me per res de tot allò que veia per primera vegada. Però a Mallorca no podia trobar cap comparació amb altres indrets ja coneguts: els homes, les cases, les plantes i, fins i tot, les més petites pedres del camí tenien un caràcter diferent i peculiar...».

Miquel Ferrà i Martorell