Mor el compositor Txaikovsky (1893)

Una historiadora russa, Alexandra Orlova, investigà tots els detalls de la mort del gran compositor. Aquesta diu que el dissimulat suïcidi de Txaikovsky fou a causa de la decisió d'un tribunal d'honor format per antics companys seus de l'Escola de Jurisprudència, decidits a donar resposta a un cert escàndol. Un alt aristòcrata rus havia escrit una carta a un important funcionari del Govern on feia una denúncia. Segons el text, Txaikovsky era l'amant d'un nebot seu. En aquell temps, una relació homosexual significava rebre tota mena de menyspreus, maltractes i ultratges per part d'una societat tan hipòcrita com puritana. Aquests fets arribaren a coneixement del tsar i Txaikovsky fou convocat a una reunió. Allà l'acusaren de conducta irregular i el posaren al davant del dilema d'un escàndol o un suïcidi. El gran artista, més ofès que avergonyit, totalment trastornat, tornà a ca seva i s'enverinà.

Era un home de caràcter hipersensible, de temperament malencònic i reflexiu. Era un gran amant de la natura, un lector constant de textos filosòfics. Coneixia bé part del món, era un gran viatger i s'interessà, principalment, per París, i també per Itàlia, i dins Itàlia, Florència. És un dels més populars compositors de la dita música clàssica, un dels més contradictoris, motiu pel qual la seva veritable grandesa va ser reconeguda tard. Dotat d'un prodigiós enginy per a la invenció melòdica i posseint un màgic sentit del ritme, compongué música de ballet, simfonies, concerts i òperes. Un dels seus mèrits és el de saber combinar i harmonitzar el que és popular i el que és culte. Les seves obres fonamentals constitueixen un valuós llegat: simfonies 4, 5 i 6; Concert per a piano i orquestra número 1; Concert per a violí i orquestra; Variacions rococó per a violoncel i orquestra; Serenata per a orquestra de corda; Record de Florència; Romeu i Julieta; Francesca de Rimini; La tempesta; Capritxo italià; Eugeni Oneguin; Mazeppa; La reina de piques; Trencanous; La bella dorment; El llac dels cignes, i el Quartet de corda número 1. En resum, una producció magnífica. Tanmateix, com ja hem dit, el motiu oficial de la mort fou una epidèmia de còlera, com la que l'any 1854 havia duit sa mare a la tomba.