TW
0

L'escultor pollencí Joan Cortés viatja a mitjans novembre fins a Madrid per exposar les seves darreres creacions, 10 peces i una instal·lació, des de dia 15 i durant un mes, a la galeria María Martín. Totes les peces que presenta Cortés a Madrid, treballades amb guix, fusta, estany, fil ferro, esponja i cautxú tenen en comú el color blanc i la forma allargassada que, generalment, s'assimila al casc d'un vaixell, llevat de les peces anomenades Tros de mar que mitjançant tres blocs de guix d'un metre d'alçada i una superfície rugosa recreen la superfície de l'aigua.

L'omnipresència del color blanc a l'obra de Cortés no és un fet casual, «el blanc és un color neutre que a mi em transmet tranquil·litat i senzillesa i combinat amb aquests materials humils dóna lloc a unes escultures amb força». L'artista, que començà a treballar amb el vermell, va abandonar aquest color «perquè la vida ja és prou agressiva com per crear coses que siguin agressives» i de forma «quasi inconscient» és va decantar pel blanc «per la pau i la sensació de tranquil·litat que em transmet».

El Mediterrani és un altre dels elements sempre presents a l'obra de l'escultor, ja sigui a través de les seves formes allargades que recorden el casc d'un vaixell o aquelles que el recreen, el mar deixa una forta empremta a les escultures de Cortés. En aquest sentit l'artista parla de «navegar» amb aquests vaixells que per ell «prenen un sentit de mobilitat, en teoria és la part de la barca que està dins l'aigua, però quan la treus no té un punt base, es pot col·locar de moltes maneres i sempre s'obri a l'espai».

En aquesta mostra, que inicialment havia de ser una instal·lació per a l'Espai Quatre, l'artista mostrarà les obres de les seva darrera època, en una mena de recorregut per la seva trajectòria, «ja que s'ha de tenir en compte que el Solleric és un espai institucional i no és com una galeria on mostres allò darrer que has fet, si nó que més aviat fas un resum de les teves obres».