Un llibre retrata Mata Hari com a mala espia i víctima d'un complot

Amb el volum es vol netejar davant la justícia el nom de la ballarina

AgènciesParís02/11/01 0:00

La mítica Mata Hari fou víctima d'una maquinació, segons un llibre que surt a la venda avui a França i que serveix de base a la demanda de revisió de la seva condemna a mort fa 84 anys per espionatge en favor dels alemanys. La demanda va ser presentada davant el Ministeri francès de Justícia per la Fundació Mata Hari i la ciutat holandesa de Leeuwarden, on nasqué el 1876 amb el nom de Margaretha Geertruida Zelle. L'objectiu és rehabilitar la memòria d'aquesta ballarina exòtica que escandalitzà el París de començament del segle passat i que acabà als 40 anys davant un escamot d'afusellament. Mata Hari, que es vantava de saber manipular els hombes, hauria estat víctima d'una manipulació? Aquesta és la pregunta que es planteja i a la qual respon afirmativament l'escriptor francès Jean-Pierre Turbergue en el seu llibre Dossier secret del Consell de Guerra.

El volum segueix la línia de les tesis mantingudes anteriorment per l'estudiós de processos Léon Schirmann en Mata Hari, autòpsia d'una maquinació. Schirmann denuncia que les maniobres «patriòtiques» prevalgueren per sobre de la voluntat de fer justícia en el procés contra Mata Hari. El relat de Turbegue s'inicia amb l'informe acusador del Ministeri francès de la Guerra datat el deu de febrer del 1917, tres dies abans que Mata Hari fos arrestada a París. El text, dirigit al governador militar de París en plena Primera Guerra Mundial, enumera set proves que la bella holandesa era una agent dels serveis secrets alemanys de Colònia, on figurava amb el codi H21.

Davant del capità Pierre Bouchardon, encarregat pel Consell de Guerra del seu cas, Mata Hari contà com després de separar-se el 1904 del seu espòs, un oficial holandès destinat a les Índies Holandeses, es convertí en «ballarina hindú». Aquell any s'instal·là a París amb el nom de Mata Hari "«Ull del Dia» en malaisi" i féu córrer la llegenda que havia nascut a l'Índia, on s'inicià en els balls sagrats. Els seus nombrosos i rics amants li permeteren interrompre la seva carrera artística que, arruïnada, després reprengué.

El seu èxit com a ballarina va ser gran i recorregué els principals escenaris de París, Madrid, Berlín o Milà. El començament de la Primera Guerra Mundial la sorprengué a Berlín i l'obligà a tornar a Holanda, però passant abans pel Regne Unit i per Espanya. Va ser el 1915 quan el cònsol d'Alemanya a Amsterdam li proposà que fes feina com a espia, però la seva escassa discreció i dots per a l'ofici la posaren en evidència davant dels britànics, alhora que les seves feines com a informadora per als alemanys foren poc eficaces.