Neix el pare de Gulliver (1667)

Neix a Dublín Jonathan Swift, l'inspirat creador de Gulliver.
És el fill pòstum d'un advocat anglès que tenia el seu despatx a la capital irlandesa. Era cosí del poeta, aleshores molt conegut i celebrat, John Dryden. Però Jonathan, pobre, orfe de pare, ha de patir humiliacions i privacions. Tanmateix, la mare aconseguirà l'ajut d'una parenta i gràcies a tal circumstància, el nen podrà estudiar durant vuit anys a la Kilkenny School. Des dels tres any sap llegir i li agrada força, igual que redactar. Acostumat a anar mal vestit, amb sabates velles, s'esforça per mantenir-se digne. Entra a la Universitat de Dublín, en el Trinity College, i diu un dels seus biògrafs que, en aquells dies, les seves sabates estan molt rompudes i amb vinagre i aigua neteja el seu únic vestit. Com era d'esperar, els seus companys, fills de casa rica, defugen la seva presència i el pobre al·lot, amargat, es dedica només als seus estudis, que no deixa per res del món. Es gradua finalment com a batxiller en lletres. Ja amb el títol a la butxaca, Jonathan va a viure amb sa mare a Leicester i la troba dins la més extremada misèria. Va aleshores a casa del seu parent, sir William Temple, escriptor i polític, el qual el contracta com el seu secretari. Això li proporcionarà molts plaers. En primer lloc, podrà llegir hores i hores en la gran biblioteca del casal. Encarrega sis parells de sabates. Ja mai més no anirà mal calçat. Un dia, decideix rebre l'orde sagrat i li concedeixen el benefici de Kilroot, prop de Belfast. Però tampoc no li fa aquesta vida, puix no té res de místic, de manera que retorna a Moor Park, la casa de Sir William Temple. En morir aquest, va a Irlanda i amb ell viatja una tal Stella, esposa o amant, els biògrafs no ho saben. A Irlanda és el vicari de Laracor. El 1701 torna a Londres i el 1710 el trobam de director del periòdic Examiner. Llavors, els seus amics lord Oxford i Bolingbroke el fan degà de la catedral de Sant Patrici, a Dublín. Què ha passat amb aquella Stella, també coneguda com Esther Johnson? La qüestió és que Jonathan coneix una bella dublinesa, Esther Vanhomrigh, Vanesa i manté relacions amb ella. Juga amb els dos amors i no es decideix tampoc a deixar Stella, que mor el 1728. Swift ha publicat el Gulliver dos anys abans. I en morir Stella, desapareguda ja de la seva vida Vanesa, es troba tot sol. No té amics. La gent li fuig. Té mal caràcter i es troba sempre amargat. Es passeja quasi deu hores diàries i parla amb si mateix. A poc a poc perd el cap. Un matí, en aixecar-se, exclama: «Som boig! I no va gens errat». Mor el 1745 i deixa tots els seus béns per a la construcció d'un manicomi. Serà sepultat vora la seva Stella, a la catedral de Sant Patrici.