Mor el gran mestre Rafel Cotoner (1663)

Mor, tal dia com avui, el gran mestre de l'orde militar i religiós de Sant Joan de Jerusalem, Rafael Cotoner. Havia estat elegit per a tan alt càrrec el 5 de juny de 166O. A la seva mort, però, serà elevat al mateix magisteri el seu germà Nicolau Cotoner, que tindria una certa fama per haver estat el Gran Mestre que manà l'edificació de les fortificacions conegudes a l'illa de Malta per La Cotonera. Recordem que l'orde de Malta és el més celebrat i antic dels ordes militars originats per les Creuades. Després de la mort d'Hompesch (18O5) i Tommasi (1805) ja no va tenir altre gran mestre. Reorganitzada per Pius XI i Lleó XIII, subsisteix com orde honorífic. He visitat el seu palau a Roma, prop de la plaça d'Espanya, i un s'adona de l'important paper que aquells cavallers desenvoluparen en el passat, quan els països cristians i l'imperi turc es disputaven les aigües de la Mediterrània. Un altre orde de Malta o de Sant Joan Baptista fou fundat a Espanya el 1802 i tenia per Gran Mestre el Rei, dignitat representada per una faixa negra. Malta, que essent britànica durant la Segona Guerra Mundial patí els bombardejos alemanys i italians, és avui un petit país, sobirà, independent i feliç en el cor del Mare Nostrum. Estratègic entre Sicília i Malta, l'arxipèlag Malta"Gozo té més història que molts països de territori gran. L'emperador Carles V la cedí als cavallers de Rodes, que hi sostingueren un setge memorable contra els turcs el 1565. Bonaparte se n'apoderà el 1798 i els inglesos la varen ocupar el 1800, aconseguint la seva possessió definitiva el 1814 segons el Tractat de París. La tomba dels Cotoner, Grans Mestres de Malta, es troba a l'església de Sant Jaume, a la nostra Ciutat i constitueix el record més perdurable d'aquell episodi maltès-mallorquí, commemorat no fa molt temps a la Llotja amb una esplèndida exposició. Em permeteu d'evocar aquella lluita orient-occident a través d'alguns paràgrafs de Salgari: «Aquella nit semblava que els turcs havien decidit arrasar la ciutat. Era una autèntica pluja de projectils de pedra abatuda sobre la plaça. Com ja restaven poques cases per a destruir, esbucaven les torres. Per entre els estrets carrerons, practicades rere els fortins de les muralles, les bales queien i es creaven amb terribles brunziments...La lluna havia desaparegut i un vel de tenebres imperava fora dels murs defensius, que els turcs, malgrat la gran empenta, no havien pogut passar...Descarregaren, els defensors, quatre canonades de metralla, el resultat de les quals fou catastròfic per als turcs més apropats al bastió. Dotze o quinze foren abatuts per la metralla, llançant crits de fera. També alguns corcers havien caigut ferits de metralla i això retardava la cavalleria. Així i tot, una gran colla de turcs avançà com una turbonada, enarborant les seves samitarres i disparant, a cada punt, les pistoles...».