TW
0

La galeria Gianni Giacobbi inaugura avui la mostra Conversaciones de l'italià Oliviero Rainaldi, on l'artista planteja, a través de les seves obres, els problemes de la comunicació i la incomunicació humana. L'exposició presenta tres olis de grans dimensions combinats amb dibuixos fets al carbó on la figura humana esdevé protagonista, sempre envoltada d'una mena d'aura de soledat, tant en les grans figures com en els dibuixos, on el verd i el blanc són els únics colors que omplen les teles «per la seva relació directa amb la Gènessis, que a mi em remet directament al verd, un color primari alhora que intens i fred».

Per aquest artista, la senzillesa en el traç «és volguda», en un intent de «concentrar l'atenció de l'espectador en un punt concret, desposseint la pintura de qualsevol element decoratiu». Aquesta senzillesa, fruit d'una depuració de l'obra de Rainaldi «que ha tingut lloc espontàniament al llarg de la meva carrera», respon a la màxima «que més és menys, aplicable també a la vida i no només a l'art».

El pintor i escultor creu que l'art pot ajudar a resoldre els problemes de comunicació de la societat actual «ja que l'art és un metallenguatge, és un idioma abstracte però alhora molt concret, l'idioma de la bellesa, que entén tothom i en tot temps». Així mateix, Rainaldi considera que primer s'han de resoldre els problemes de comunicació «amb un mateix, amb el sexe contrari i amb ètnies i cultures diferents». Molt conscient de les seves arrels artístiques i deutor dels seus avantpassats, Rainaldi creu que «oblidar-se de la tradició és un perill, a Itàlia i a qualsevol altre lloc», i considera que «l'art diu tot el que està dit, però de forma novedosa i que adapta, en el fons i en la forma, la història de l'art a l'home actual».

«Abans l'artista treballava entorn d'un nucli, generalment relacionat amb la religió, fos quina fos aquesta, actualment s'ha perdut la figura del 'pare' com diria Nietzsche i es tendeix a la individualitat, fet que potencia encara més la incomunicació», explica Rainaldi. En aquest sentit, l'artista creu que la seva obra «encara conserva una certa espiritualitat pròpia de l'art d'altres temps», que es posa de manifest tant a la seva pintura com a la seva escultura i es confessa inspirat «pel camí de la creença religiosa i tractant els temes que tots els artistes tracten, la mort, el camí de l'home en aquest món com el misteri dels misteris, per què naixem i per què hem de morir».