En aquesta data, l'Arxiduc Lluís Salvador, escrivia a Mossèn
Jacint Verdaguer, en resposta a una carta de l'onze de setembre del
mateix any. Deia que responia tard a causa d'haver estat absent de
Mallorca: «He passat algun temps a Àustria, amb sa meua mare a
Àustria superior, amb s'Emperador a Viena, en ses meues terres de
Bohèmia, en Fiume i en Trieste, visitant ses exposicions de Lyon i
de Milà, morant dins Suïssa, a Alemanya, a Niça, i per lo darrer
algun temps a ses illetes Columbretes, on he dibuixat i notades
moltes cosetes per fer un nou llibret; entretant n'he publicat un
molt petit sobre es naufragi de sa meua naveta que li remetran
directament. Ja en tenc una nova, més gran i més còmoda que sa
primera. Quant m'agradaria que un dia l'autor de l'Atlàntida
l'honraria de la seva presència!...».
Són moltes coses en pocs rengles d'escriptura. Com escrivia
Miquel Dolç, «encara que Sa Altesa Imperial i Reial l'Arxiduc Lluís
Salvador d'Àustria hagi passejat per mig món la seva malencònica
inquietud i el funest averany dels Habsburg, és indubtable que el
seu nom ha quedat vinculat per a sempre al de Mallorca, fins amb
més raó que al nom de la seva mateixa pàtria o al de les seves
possessions de Bohèmia. Nat al palau Pitti el 5 d'agost de 1847,
fill baró de Leopold II de Toscana, nebot, per branca materna, de
Maria Cristina, l'esposa de Ferran VII, i cosí d'Alfons XIII, havia
abandonat, abans de complir els dotze anys, amb la cort, la dolça
ciutat banyada per l'Arno, seguit de l'esvalot i els insults d'un
poble que celebrava la caiguda del Gran Ducat de Toscana».
Esdevindria, llavors, l'Arxiduc «errant».
Curiosament, no era una illa menys interessant per ser petita.
El mateix interès mostrava, des del punt de vista artístic,
literari o científic, per un illot deshabitat que per una terra
gran i consagrada. Per això ens crida l'atenció que a bord del seu
Nixe romangués una partida de dies ancorat a les Columbretes, un
paradís natural a la costa peninsular de Llevant. Segons la R.A.E.,
Columbrete és un «mogote poco elevado que hay en medio del mar.
Algunos ofrecen abrigo o fondeadero». Potser, d'aquí, el nom del
petit arxipèlag, o potser és el topònim de l'arxipèlag que ha donat
nom a l'accident geogràfic. Les Columbretes, en el Golf de
València, són d'origen volcànic, al davant de Castelló de la Plana,
i constitueixen un habitatge molt valuós per a les aus marines,
algunes de les quals espècies es troben en greu perill
d'extinció.
Per això, quan, ja fa alguns anys, les forces de l'aviació
nord-americana de les bases aèries, en territori espanyol, foren
denunciades per fer pràctiques de tir sobre aquelles roques i
penyals, els conservacionistes es mobilitzaren. Sense més
habitants, durant generacions, que el torrer del far, les
Columbretes han estat naturalesa pura i formarien part de tot un
rosari d'illots que pertany a l'administració espanyola, des de les
Medes catalanes a les Chafarinas del Nord d'Àfrica, passant per
l'illot d'Alboran i la valenciana de Nova Tabarca, la més habitada
i no per això massa més gran que les altres.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.