Joan Gomila, integrant de Gom Teatre i persona molt vinculada al
món del teatre, ocupa des de fa poc temps el càrrec de
director-gerent de la nova Fundació Teatre Principal. Gomila
afronta aquesta nova etapa amb «moltes ganes» i amb l'atvantatge de
posseir el punt de vista de l'actor.
"Què us ha suposat aquest càrrec?
"Per mi és un suïcidi particular tenint en compte la situació del
teatre a Mallorca. Hi ha molta feina a fer i ens hem d'arromangar
tots. A més cal tenir en compte que a causa de les reformes, el
teatre existeix essencialment, però no físicament i això crea una
situació complexa.
"Quina creis que és la solució a aquesta manca d'espai
físic?
"Ara estam treballant per cercar alternatives als projectes que
puguin sortir. La tasca és organitzativa, però cap a final d'any
podrem presentar una programació, que donarà fe que som vius.
D'altra banda, els espais que acollirien les propostes són el pati
de la Misericòria a l'estiu i l'Auditòrium i alguns equipaments de
la part forana a l'hivern.
"Pel que fa a la part artística, quines són les línies
d'aquesta nova etapa?
"Des del Principal volem donar prioritat a les produccions i
coproduccions pròpies i donar suport a la gent d'aquí. Això sí,
tampoc no ens volem convertir en una «repartidora» i crear una base
teatral, que és tasca de les institucions.
"Heu començat ja a treballar en aquest sentit?
"Sí, pel que fa a la part musical estam preparant un projecte
d'òpera per a escolars i un concert operístic o de sarsuela. Pel
que fa al teatre, hem establert tres nivells de feina: el suport a
les companyies que mereixen un bot qualitatiu o ajuda econòmica;
integrar les nostres produccions i els circuits teatrals, i crear
una sala de petit format per a les produccions mallorquines i que
aquestes puguin estar tres setmanes en cartell. El nou Principal
necessita un espai d'aquestes característiques per no
fracassar.
"Tots aquests projectes, poden contribuir a millorar la
situació del teatre?
"Perquè aquesta millora tengui lloc fan falta moltes coses, tant
dins com fora dels espais teatrals. En aquest sentit, a banda dels
doblers, els programadors professionals esdevenen una figura clau,
així com els canvis en política de preus i el tractament que reben
els actors quan baixen de l'escenari.
"Com es poden millorar aquests aspectes?
"Un bon exemple és el teatre de Manacor i la bona feina del seu
director, Tomeu Amengual. Cada any augmenta el públic perquè té una
bona política de preus i tracta molt bé les companyies que el
visiten. El Principal era un teatre de funcionaris, que pagava molt
bé però descuidava el tracte humà.
"I quin és el paper dels programadors?
"Per mi, és vital, però han de ser programadors professionals,
capaços de «vendre» les produccions als circuits. El problema, en
aquest cas, és Palma. És la localitat amb més espectadors
potencials i la majoria de la seva oferta es basa en empreses de
management que potencien el teatre comercial. Crec que Palma podria
ser un lloc de promoció i distribució.
"I en aquesta situació, quin és l'espai de
l'espectador?
"Un espai primordial, el problema és que a Mallorca i concretament
a Palma, no hi ha tradició d'anar al teatre. El públic teatral
d'avui és d'entre 30 i 45 anys i això s'hauria de tenir en compte.
Si el teatre costàs el mateix que el cinema, el públic jove
augmentaria, i amb una programació infantil feta des d'una absoluta
exigència, el públic teatral es podria triplicar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.