La instantània

El pa, el vi i l'oli potser són la realitat més visible de la sedentarització de l'home a la Mediterrània. Simone Zimmermann, comissària de l'exposició Aliments sagrats. Pa, vi i oli a la Mediterrània antiga (a Barcelona, fins al 30 de setembre al Museu d'Història de la Ciutat, amb el patrocini de la Caja de Ahorros del Mediterráneo), diu que «Desperten a l'ànima una indefinible sensació de llar, de seguretat. Evoquen el paisatge que ens dóna lloc i pertinença als mediterranis, aquesta pàtria extensa feta de messes, vinyes i oliveres que agermana tots els pobles de la conca». Ara potser ja no hi caldrien més paraules, per poder dibuixar una instantània d'aquest lloc del món i els seus aliments. Imatges com la del trepitjador de raïm, talla de fusta trobada a Asiut, o la copa blava glaçada en forma de lotus, també d'algun indret d'Egipte. I què dir de l'esvelta ampolla vermella d'oli procedent de Xipre? I la bellesa de la simple fulla d'olivera de bronze martellejat, amb pàtina verda, treta de les excavacions de Donona (Grècia)? Tot això a l'ombra dels bells arcs del Saló del Tinell de Barcelona. Després de veure aquestes paraules, frases o llibres sencers que són les peces que ens desxifren el nostre passat, la vida fa el seu camí. I em du a la meva terra de l'oasi de Baharia. En teoria el vi ha desaparegut del seu mapa "i això que era lloc on es feia en abundància", i actualment ja només en resta el record gràcies a alguna pintura i a les runes del que, segles enrera, fou un celler. El pa hi és, l'oli també. Gràcies a l'aigua de les nombroses fonts, les oliveres hi creixen esponeroses: això vol dir que, quan arriba la temporada, les tafones comencen a funcionar per tal de fer aparèixer l'oli sagrat de sempre. Així que els recipients amb oli apareixen arreu, despertant la sensació de llar i seguretat que, com si fos poema i vida, escriu molt bé Simone Zimmermann.