El Vapor «El Mallorquín» (1837)

TW
0

Causen gran expectació els anuncis sobre el nou vaixell correu, El Mallorquín, destinat al transport de passatgers i mercaderies de Palma a Barcelona. El seu capità i pilot és Gabriel Medinas i els viatgers poden triar entre aquestes qualitats: cambra de popa, cent seixanta reals i es permeten cinc arroves d'equipatge; cambra de proa, cent reals i un equipatge de quatre arroves; sobre coberta, seixanta reals i un equipatge de dues arroves. Els infants menors de vuit anys pagaven la meitat del preu si anaven acompanyats pels seus pares i dormien amb ells. El director de la companyia era Josep Estade i Homar i tenia el seu despatx en el carrer d'en Morey. Explicant com havia estat el primer viatge a Barcelona, deia un cronista: «Conduí vint-i-dos animosos passatgers, quinze en la segona cambra i set en coberta. Entre ells hi figuraven el llibreter Pere Josep Gelabert, els pilots Antoni i Joaquim Pujol, el sastre Simó Brussotto Palmer, el capità de Provincials Antoni Socias, tres alumnes de nàutica, alguns estudiants i comerciants catalans, un practicant sagnador, un botiguer, un tallador de sastreria, un traficant i només una dona, natural de Catalunya, que anava en coberta. El carregament, consignat a Jaume Roviralta, es componia de cent sis porcs que pesaven en conjunt vuit-centes quaranta-vuit arroves, set fardells amb setanta flassades de llana grans i cent dues flassades de llana per a llitera, vint sacs de cotó fluix, dos sacs amb desset arroves d'ametló i altres encàrrecs, i el total del nòlit de cinc mil cinquanta reals de velló.»

Però tal volta el viatger més famós que dugué El Mallorquín fou Frederic Chopin, el gran músic polonès, el 1838, acompanyat per la seva amant, l'escriptora francesa Aurora Dudevant, coneguda en el món literari com George Sand. (Perdonau l'obligada sensació cacofònica de la frase). Aquesta no dubtà a escriure també les seves impressions sobre el vaixell: «Han comprat a Anglaterra un petit i bell steamer, de port insuficient per lluitar contra els vents del nord, tan terribles en aquests paratges, però que en temps de bonança transporta a Barcelona, un cop per setmana, dos centenars de porcs i alguns passatgers. El capità és un home molt amable que a força de viure i parlar amb aquestes nobles bèsties, ha adquirit el seu gruny... (es refereix als porcs). Si un passatger es queixa del renou que fan, el capità respon que és el renou de l'or quan cau sobre el mostrador. Si cap dona és prou sensiblera per protestar de la infecció estesa per tot el vaixell, el seu marit és allà per dir-li que els doblers no fan mala olor i que sense els porcs no tendria ni vestits de seda, ni capells de França, ni mantetes de Barcelona...»

Tot un exercici de crítica altament subjectiva i que no es pot treure del seu context, que no és altre que el llibre Un hiver a Majorque.

Miquel Ferrà i Martorell