Les cases de neu s'obren de bat a bat

Un volum recull la catalogació d'aquestes construccions i documenta l'important comerç de gel

Joana NicolauPalma17/10/01 0:00

El pensador Chantal Martinet afirmava que l'objecte etnogràfic no existeix per si mateix, sinó que és la societat la que li atorga aquest estatus quan decideix conservar-lo com a testimoni per a la posteritat. Fins l'hivern passat, les cases de neu eren elements el valor dels quals havia passat desapercebut a la societat d'avui. El Consell, amb la protecció com a BIC de les edificacions del puig de Massanella, donà a conèixer a més d'un la importància i existència d'aquestes construccions. Ara l'editorial El Far treu al mercat un volum d'Antoni Gorrias, il·lustrat amb fotografies de Xim Molina, amb la qual cosa la passa feta pel Consell pot tenir una valuosa continuïtat per a la preservació d'aquest patrimoni.

Sota el títol de Les cases de neu a Mallorca. Història, comerç i itineraris, l'autor ofereix una detallada catalogació de les 43 construccions d'aquest tipus existents i reconstrueix el món dels nevaters. Totes menys la de can Canals, localitzada a Artà, s'ubiquen a la serra de Tramuntana i al darrere existeix tot un microcosmos que permet reconstruir parcialment la intensa vida a les muntanyes mallorquines fins entrat el segle XX. Un món que avui pot parèixer intranscendent, però que tingué una importància terapèutica crucial per a la curació de febres, fractures, hemorràgies... que afectaven el poble.

Segons referí Gorrias, el 1585, a través d'una concessió per deu anys de la Universitat de Mallorca, Jeroni de Jossà inicià la construcció de les primeres infraestuctures comercials de recollida i emmagatzematge de neu amb finalitat terapèutica. Deu anys després, els originaris avencs anteriors havien deixat pas a les cases de neu i a un comerç regulat, molt controlat i força gravat pels curiosos imposts de l'època.

Dades aportades al volum informen que l'agost de 1718 entre els 30.000 habitants de Palma es consumiren més de 200 tones de gel. Una xifra que parla per si mateixa del relleu del gel. Amb el temps, al seu ús terapèutic se sumà l'ús gastronòmic... A Palma hi havia diferents botigues que en venien com ara la de can Joan de s'Aigo, del carrer Fiol; o la de can Gotleu, del carrer del Pes del Formatge, aquesta encara conserva l'estructura on es guardava el gel. La necessitat de tenir existències de gel era obligatòria, i una vegada la de can Joan de s'Aigo fou multada perquè no en pogué proveir un client.