Miquel Ferrà i Martorell16/10/01 0:00
TW
0

La Riera, el torrent major de Ciutat de Mallorca, vessa per damunt de les seves vores a causa de les fortes pluges de tardor. La inundació comença el dia 14 i el dia 15 augmenta fins a causar les més tràgiques situacions de la seva història. En aquell temps entrava per la que és avui la Via Roma-Rambla i voltava per davant el lloc on avui es troba el teatre Principal per seguir fins a la plaça del Mercat, o de Santa Catarina Thomàs-absis de Sant Nicolau, i després pel carrer Unió, font de les Tortugues i Born, fins a formar, més avall, tot vorejant l'hort del Rei, una mena de fiord o ria que la gent anomenava La Mar Petita. Pel motiu de les inundacions que tantes víctimes i destrossa causaven, les autoritats decidiren de fer passar aquella conca que sovint portava tan insospitats cabals, pel fossat de les muralles de la part oest, de manera que pel Sitjar i llavors pel puig de Sant Pere arribàs a la mar sense topar-se amb habitatges de la població. La Riera primitiva, però, tenia cinc ponts i estava cenyida de caminals amb barana. Res de tot això se salvà de la desgràcia, i l'aigua arrossegà no menys de cinc mil cadàvers. Recordatori gràfic del desastre és una taula pintada que es conserva en el museu de la catedral i que representa una Mare de Déu coronada que acull sota la seva capa totes aquelles víctimes mortals. És interessant poder observar els rostres i vestits dels ciutadans de l'època, que segons una inscripció en lletra gòtica, el «dissabte, dia de Sant Agustí, són rebuts los cossos d'aquelles persones que eren estades soterrades pel diluvi, ben solemnement amb missa conventual e amb sermó, essent tranlladades entre aquests dos pilars de la Seu per recomanació dels honorables vicaris...de la Ciutat de Mallorques».

I, tanmateix, la desviació del torrent no tingué lloc fins després d'una altra vinguda d'aigües salvatges, també un mes d'octubre, en aquest cas de 1635, que un periodista o reporterd'aquell temps explicava així: «Al punt que tocaven vespres començà a tronar i a caure tanta aigua i amb tan gran abundància i pedres com unes metles, trons i llamps i revolució de vent, que fonc necessari tocar a la Seu les campanes i treure la Santa Vera Creu, la qual tragueren davant la Porta de Mar i allí se féu lo exorcis me contra imminentem tempestatem i en començar lo exorcisme mostra nostre Senyor miracle que en continent isqué el sol, vingué la Riera amb tanta abundància, que la Porta Nova de Jesús, que rompé el portal de dins la ciutat i murada, aportant-se les portes pel pla del Carme i dita aigua pujà per la casamata del bastió, que no sols se'n aportà les portes, però encara rompé les arcades de la porta del bastió, destruint horts i cases fins al lladoner dels Olms i entrà per l'església del Carme, que fins a lo altar major sobrepujava, aportant-se'n arbres per tot lo Pla del Carme i arribà fins a mig carrer de les Tereses i a casa la Sabonera entrà, aportant-se'n alfàbies de sabó i oli i pel Mercat fins entrar a la Carnisseria i a casa del Racional Poquete en totes eixes cases sobrepujant quasi sis pams i al Mercat per esser tan ample, entrà pel Triquet de la Pilota, tanta era l'abundància d'aigua. I buidà totes les alfàbies d'oli de casa del senyor Fuster i del senyor Julià i prengué per Sant Nicolau i omplí la casa dels teixidors de llana sis pams i la botiga dels paraires, que quasi fins arribar a la mar, destruí cases, les parets dels horts del senyor Brondo i prengué bras pel carrer dels Paraires i per la Ferreria, i així a la Soledat a tornar-se mesclar, fent grans fosos en el Born, negant bestiar...».

Una crònica periodística a la qual cal agrair el bell detallisme i com que aquelles desgràcies no es limitaven a un dia, demà en seguirem parlant.