Neix a Sóller, tal dia com avui, Maria Mayol i Colom. Com
s'esdevenia en el si de moltes famílies de la Vall, els seus pares,
per raons de negocis s'establiren a França, en aquest cas, a
Bordeus. Educada en aquella ciutat, pogué tenir accés a una
mentalitat més progressista que la que oferia l'ensenyament
espanyol, allà on es contemplava la formació de la dona amb més
generositat. Des de jove la podríem definir com a seguidora del
«catolicisme social» i aquestes idees es congriaren de manera
definitiva en els seus anys universitaris, sempre a Bordeus, on va
obtenir els grau de suficiència en les matèries de gramàtica i
literatura francesa i geografia i història de França. De retorn a
Sóller, col·labora en diverses publicacions i signa alguns dels
seus treballs amb el pseudònim Rosa de Montdaura, tot un símbol del
seu esperit poètic.
Estudià a l'Escola de Comerç i obtingué el títol de perit
mercantil, encara que la seva vocació doble és la política i la
literatura. Així, el 1925, proposava la creació d'un grup femení en
el si de l'Associació per la Cultura de Mallorca de Sóller,
suggerint alhora la fundació d'una biblioteca. Aquesta secció seria
anomenada «Foment de la Cultura de la Dona» i al llarg de molts
anys donarà els seus fruits. Pel que fa a la política, el juny de
1934 es constituí a Sóller el Comitè Local d'Esquerra Republicana
Balear i Maria Mayol en seria la presidenta honorària. Aquell
mateix any guanya un concurs de trasllat a l'Institut de Segon
Ensenyament de Vilanova i la Geltrú, on residirà alguns anys. El
1936 torna a Sóller i dóna suport a la campanya electoral del Front
Popular, i amb tal objectiu presideix un míting al cinema Fantasio.
Llavors, el juny de 1936 (escric bona part d'aquest article tot
seguint l'esplèndid esboç biogràfic que en el seu dia féu Joan
Castanyer), Maria Mayol «torna a Sóller per estiuejar, encara que
el dia 23 sortí cap a Madrid, on havia d'assistir a un curs de
perfeccionament pedagògic per a professors d'institut. Aquella
circumstància explica com Maria Mayol es troba en la zona
controlada per la República quan el 18 de juliol es produí la
sublevació militar que conduí a la Guerra Civil. Maria Mayol se
salvà, gairebé providencialment, d'una repressió que li hauria
resultat funesta, com ho fou per a molts membres de la seva família
(el seu cunyat Bernat Marquès fou assassinat, i la seva germana i
nebots empresonats) i membres de l'Esquerra Republicana Balear com
ara Emili Darder, Llorenç Roses o Pere Reus...»
Vendran, llavors, amb la derrota republicana, els temps de
l'exili. Tanmateix França, la seva segona pàtria, la recollí com
pertoca. Primer a Clermont-Ferrand i després a Bordeus, on continuà
dedicant-se a l'ensenyament. Quan «sa diputada roja», com li deien
alguns feixistes, pogué tornar a Mallorca, residí a Cala Major i
moriria, als setanta-sis anys, el tres de desembre de 1959. La seva
obra poètica, intimista, madura, fèrtil, honora el seu idealisme
social, però també la seva contemplació en diàleg, amb el nostre
paisatge, com aquells versos dedicats al mes tardoral que d'aquí a
dues setmanes hem d'encetar: «Novembre és vengut: endolat i gris,/
és el mes que atreu records i tristesa;/ que posa pertot el més pur
encís/ d'amor i dolcesa./ Novembre és vengut: l'aire capvespral/ té
suaus perfums de mon infantesa; / perfums i carícies de mà
maternal/ plena de tendresa./ Novembre és vengut, amb pas
solemnial,/ per dins els celatges lluu una promesa.../ Iris sobre
els plors, ma dolor filial,/ gràvida, sotmesa./ Novembre és vengut:
ma casa pairal és ara deserta... en la llar encesa,/ jo cerc, amb
la flama, la sendera astral/ allà dalt estesa».
Versos que en aquell moment eren, sens dubte, premonitoris.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.