L'ONU i el seu secretari general, el ghanès Kofi Annan, foren
guardonats ahir amb el premi Nobel de la pau 2001 per «la seva
feina en favor d'un món més ben organitzat i més pacífic», anuncià
el Comitè Nobel. El president del Comitè, Gunnar Berge, declarà que
el premi és «a parts iguals per a les Nacions Unides i per al seu
secretari general, Kofi Annan (...), amb el desig de proclamar que
l'única via negociable per la pau i la cooperació global ha d'anar
de la mà de l'ONU». Mentre que Berge destacava que «les Nacions
Unides han aconseguit molts èxits durant la seva història i han
patit molts de revessos», Annan expressava la seva alegria pel
premi: «Aquest és un sentiment meravellós i un gran alleujament per
a l'organització, per la tasca que hem duit a terme fins ara».
Afegí que «és un important suport, però també hem de ser humils,
perquè significa que ens queda molt per fer».
L'ONU acollí la notícia a Ginebra com un acte esperançador,
«molt simbòlic» i «molt fort». Marie Heuzé, directora del servei de
premsa de l'ONU a la ciutat suïssa, declarà que «aquest premi és
també en honor de tots aquells que han mort defensant els objectius
i els valors de les Nacions Unides». Recordà que «el premi també és
simbòlic, perquè enguany es compleixen 100 anys del Nobel». Sobre
l'organització, el Comitè noruec explicà que «el final de la guerra
freda ha permès finalment a l'ONU realitzar més plenament el paper
que originalment havia de desenvolupar en el panorama
internacional». També va remarcar l'esforç actual que està fent
l'organització «per la pau i la seguretat al món, a més de
contribuir a la mobilització internacional per afrontar els
desafiaments econòmics o socials».
El Comitè també tingué paraules per a Kofi Annan i la seva
dedicació a l'ONU. Gunnar Berge manifestà que Annan, com a
secretari general, «ha tingut una importància primordial per donar
un nova vida a l'organització», que té la seva seu a Nova York.
Destacà que amb ell l'ONU ha reforçat les seves obligacions
respecte de les polítiques de defensa dels drets humans, i que a
més «ha cridat l'atenció sobre noves metes com la lluita contra la
sida i el terrorisme internacional». Valorà també que «en una
organització que no pot ser més d'allò que els seus membres
permetin, ha deixat clar que la sobirania no pot ser una pantalla
perquè els estats amaguin les violacions que cometen». L'actual
edició del Nobel és especialment significativa perquè es compleixen
100 anys des que el científic i magnat suec Alfred Nobel creàs
aquests premis i pel moment internacional que es viu des dels
atemptats contra els EUA l'11 de setembre.
Per marcar la data en la cerimònia de lliurament del Nobel, el
proper 10 de desembre, hi assistiran 32 antics premiats, entre ells
el darrer president de l'URSS, Mikhail Gorbatxov, i l'exsecretari
nord-americà d'Estat Henry Kissinger. Annan es posà al capdavant de
les Nacions Unides l'1 de gener de 1997. Aleshores emprengué una
dura reforma administrativa i encapçalà missions polítiques, com la
que el 1998 el dugué a l'Iraq per impedir els bombardeigs dels
Estats Units. Ell mateix reconegué que l'ONU ha tingut errades
greus en conflictes com el de Bòsnia, i sobre els atemptats digué
que «és també una gran responsabilitat que ens fa més forts per
continuar cercant la pau».
Candidats
George W. Bush hauria pogut ser candidat a aquest premi si la
proposta dels professors noruecs que donen suport al president dels
Estats Units hagués arribat a temps i no fora de termini. Enguany,
s'havien proposat 126 candidats per al guardó, entre els quals 28
organitzacions com la Creu Roja, que ja hi havia estat el 1901,
1917 i 1944; el grup religiós xinès Falun Gong; la Federació
Internacional de Futbol (FIFA); i el Tribunal Europeu dels Drets
Humans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.