Es Cosconar, Guasp i els moros (1315)

Segons un document de 1404, C. de Manresa, el devot «Pedinxola» fundava un benefici a l'església parroquial de Sant Pere d'Escorca i això s'esdevenia el 1315. Sembla que aquests «Pedinxola» eren els habitadors o propietaris de l'alqueria «Es Cosconar», possessió amb cases troglodítiques d'origen àrab. En dir troglodítica volem dir això mateix, del grec «troglê» (forat) i «duein» (entrar), és a dir, l'aprofitament d'una cova o coval per a bastir-hi un habitatge, una perfecta conjunció de l'obra de l'home amb l'obra de la natura. Ho descrivia, però, molt millor que jo el poeta Bartomeu Guasp en dir: «Cúber, Almalluig, Gorg Blau.../ La ruta esdevé suau/ no reposant fins Escorca./ Després la costa envestim,/ explorant l'horror sublim/ del torrent que s'entreforca./ Seguint, pel paratge aspriu/ del Puig Roig, el primitiu/ caminet de ferradura,/ nostres ulls va adelitar/ el casull de Cosconar/ incrustat en penya pura./ Portalets i finestrons/ tanquen enfonys i auberjons/ del coval baix la volada,/ i estables, cuina i rebost./ Treta del forn, en la post,/ dava goig la pasterada./ Oh, la madona amatent! Del gust ens posà un present/ damunt la blanca estovalla/"sobrassada amb mel, al foc,/ truita, cireres del lloc,/ pa fresc-mentre ralla, ralla./ Son lèxic net i llampant/ ja mostrà al primer instant,/ del cor bondat instintiva/ per l'agudesa en el reny/ contra l'al·lot de poc seny/ qui amollà el bou de bassiva./ Totes les coses en derg/ tenia el rústic alberg/ per on l'oratjol corria.../ I jo envegí aquella pau/ tan veïna del cel blau,/ rimada de poesia».