TW
0

Segons un document de 1404, C. de Manresa, el devot «Pedinxola» fundava un benefici a l'església parroquial de Sant Pere d'Escorca i això s'esdevenia el 1315. Sembla que aquests «Pedinxola» eren els habitadors o propietaris de l'alqueria «Es Cosconar», possessió amb cases troglodítiques d'origen àrab. En dir troglodítica volem dir això mateix, del grec «troglê» (forat) i «duein» (entrar), és a dir, l'aprofitament d'una cova o coval per a bastir-hi un habitatge, una perfecta conjunció de l'obra de l'home amb l'obra de la natura. Ho descrivia, però, molt millor que jo el poeta Bartomeu Guasp en dir: «Cúber, Almalluig, Gorg Blau.../ La ruta esdevé suau/ no reposant fins Escorca./ Després la costa envestim,/ explorant l'horror sublim/ del torrent que s'entreforca./ Seguint, pel paratge aspriu/ del Puig Roig, el primitiu/ caminet de ferradura,/ nostres ulls va adelitar/ el casull de Cosconar/ incrustat en penya pura./ Portalets i finestrons/ tanquen enfonys i auberjons/ del coval baix la volada,/ i estables, cuina i rebost./ Treta del forn, en la post,/ dava goig la pasterada./ Oh, la madona amatent! Del gust ens posà un present/ damunt la blanca estovalla/"sobrassada amb mel, al foc,/ truita, cireres del lloc,/ pa fresc-mentre ralla, ralla./ Son lèxic net i llampant/ ja mostrà al primer instant,/ del cor bondat instintiva/ per l'agudesa en el reny/ contra l'al·lot de poc seny/ qui amollà el bou de bassiva./ Totes les coses en derg/ tenia el rústic alberg/ per on l'oratjol corria.../ I jo envegí aquella pau/ tan veïna del cel blau,/ rimada de poesia».

Segons alguns, els orígens del Cosconar es trobarien en temps de la reconquesta cristiana per Jaume I, quan després del segon viatge del rei, el 1231, com explica Ribas de Pina, «no tots els moros acceptaren el conveni, sinó que en romangueren alguns en els llocs més aspres de la serra, on no pogueren capturar-los els cristians, encara que els privaren dels aliments fins al punt que es veren obligats a viure d'herbes; malgrat això, no volgueren retre's a altri que al mateix rei. Avisat aquest, tornà a Mallorca sense manar tropes perquè no les considerava necessàries, i firmà la rendició dels sarraïns, als quals admeté com a captius. Des de Guadix a Capadòcia, això vol dir, des d'El Andalus a la Sublim Porta, la geografia islàmica és plena d'habitatges que aprofiten la roca dels covals per a basar-ne les seves estructures.

Les alqueries mores del terme de Muntanya serien, segons nomenclatura del repartiment, les següents: Axcorca (Escorca), Taurixam (Turixant), Almalutx (Almallutx), Quelber (Cúber), Bini (Bini), Baalichi (Balitx), Mutnabar (Montnàber), Dalhoffra (Lofre), Colobra (Calobra), Tuaya (Tuent), Caxconar (Cosconar), Hyrian Alcannelet (Ariant), Mortit (Mortitx), Santa Famia (Femenia), Monut (Menut), Beni Haldon (Binifaldó), Luc (Lluc), Alcanets (Eucanella)...

Miquel Ferrà i Martorell