Neix, tal dia com avui, a París, el gran savi químic francès
Henri Louis Le Châtelier, autor del principi científic que porta el
seu nom: «Una alteració en un dels factors que intervé en un
equilibri, efectua un reajustament del sistema per tal de reduir
l'efecte del canvi». Això, en altres paraules, vol dir que si un
sistema en equilibri es sotmès a una pressió major ocupa el menor
espai possible. A causa d'això la pressió no augmenta tant com ho
hauria de fer. Si pujam la temperatura, el sistema sofreix un canvi
que absorbeix quelcom de calor addicional, de manera que no s'eleva
tant com es podria esperar.
Le Châtelier es distingí ja de nin per ser avançat en la tasca
escolar i la seva carrera fou interrompuda per la guerra
francoprussiana. Pogué seguir després la seva formació i estudià
per enginyer de mines, tot seguint la tradició familiar, puix son
pare havia estat inspector general de mineria. Es graduà en
aquelles matèries i el 1877 obtenia una plaça de professor de
química general a l'Escola de Mines. Estudià, aleshores, en
profunditat, la química del ciment, de la ceràmica i del vidre.
Estudià també la física i química de les flames amb la finalitat de
prevenir les freqüents explosions dins les mines. Tot plegat, el
conduïa a fer tot un seguit d'anàlisis i observacions entorn de la
calor i el seu mesurament. Proposà aleshores que fossin emprats uns
aparells termoelèctrics per mesurar les temperatures més altes.
Això consistia en dos filferros, un de platí i un altre d'una
aliatge de rodi i platí, units pels seus caps. Si un dels extrems
s'encalenteix, un corrent elèctric va fluint pel filferro, i la
intensitat de tal corrent és proporcional a la temperatura. També
inventà un piròmetre òptic que li havia de permetre mesurar altes
temperatures, això a causa de la natura de la llum irradiada per
objectes calents. Treballà molt Le Châtelier en el camp de la
termodinàmica i el seu principi, en pronosticar la direcció que
pren una reacció química per un canvi particular, ajudava a
racionalitzar les indústries químiques i guiava els químics a
fabricar els seus productes amb un mínim de pèrdua. Morí Le
Châtelier el 17 de setembre de 1936 a Mir ibel-les-Echeles, Isère.
Havia treballat sense descans fins als vuitanta-sis anys. Envoltat
dels seus fills i dels seus néts gaudia de gran prestigi i tot
França lamentà la seva desaparició. En morir, Le Châtelier tenia
molt clar que la ciència no és més que un reflex de l'esperit. Com
havia dit Paul Valéry el 1933, «és necessària una política de
l'esperit, com és necessari tenir una política de l'or, del blat,
del petroli. La nació que primer concebrà aquesta política,
donant-li l'atenció, l'esment i l'amplitud que mereix, s'assegurarà
una glòria i una influència singulars dins el món».
Són només paraules o quelcom més que paraules?
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.