Les Balears no arriben a final de mes

Segons una enquesta de l'INE, és la comunitat autònoma que pateix més dificultats econòmiques

Mireia BalashPalma06/10/01 0:00

La darrera Enquesta Contínua de Pressuposts Familiars (ECPF), realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), revela dades econòmiques molt significatives per a les Illes, com, per exemple, l'elevat percentatge d'habitants que tenen greus problemes per acabar el mes, gairebé un 20%, molt superior a la mitjana espanyola (8'5) i per sobre també de comunitats autònomes amb baixes rendes per càpita. L'estudi de l'INE reflecteix una reducció de les despeses de la llar durant el segon trimestre de l'any, d'abril a juny, superior a la prevista. També mostra la mitjana de despeses per persona a les diferents autonomies i les possibilitats d'estalviar que declaren tenir els espanyols. Sobre aquestes rellevants dades es manifestà la consellera de Benestar Social, Fernanda Caro, que donà resposta al pessimisme econòmic expressat pels balears.

«El desigual repartiment de la riquesa és la causa principal d'aquest 19'8% de persones que afirmen no poder arribar al dia 30. I en aquest percentatge no s'inclouen només els 30.000 pobres que, segons les estadístiques, hi ha a les Illes, sinó tota la població», explicà Caro. També comentà que la precarietat laboral i dels serveis socials estaven íntimament relacionats amb aquest problemes: «La majoria de la gent de Balears treballa al sector del turisme, on sol fer moltes hores. Però l'oscil·lació del treball i els pocs serveis existents -com la manca de guarderies o els pocs diners que es destina a la sanitat- fan que la gent acudeixi a l'oferta privada». En aquest sentit, la consellera remarcà que Palma té la taxa de transport públic més elevada del país i Balears és l'autonomia on s'inverteixen menys doblers en salut pública. La mitjana a l'Estat és de 114.000 pessetes per habitant, a le Illes, 97.000.

L'estudi de l'INE situa aquesta comunitat en una de les menys estalviadores del país, per sota de la mitjana espanyola, que es troba al 37%. A les Illes només tres de cada deu persones estalvien alguna cosa cada mes, i la resta afirma no poder fer-ho i invertir molt pocs doblers. Segons Caro, l'obsessió pel consumisme és la resposta a aquest percentatge. «L'estil de vida que la gent percep de les Illes és bastant elevat. Les persones consumeixen molt i intenten veure's reflectides en aquesta manera de viure i, per això no pot estalviar». A banda d'això, i en contradicció, la consellera comentà que «a les Balears sempre hi havia hagut una cultura estalviadora molt interioritzada. Ara, es viu més al dia».

I així ho demostren les dades de les despeses per persona que feren els habitants balears durant el segon trimestre d'enguany. Segons aquest informe sobre els pressuposts de les famílies espanyoles l'alimentació, la beguda i el tabac juguen un paper important i suposen un 20% dels diners gastats. La mitjana de doblers que gastà el segon trimestre un espanyol és, segons l'estudi, de 273.325 pessetes. L'illenc es troba per sobre d'aquesta mitjana, arribant gairebé a les 300.000. D'aquesta manera se situa al costat de Catalunya i Aragó i un poc lluny de Madrid que és la comunitat més gastadora.