L'austeritat de Fernando Megías pren forma a la Gianni Giacobbi

L'artista presenta una instal·lació basada en la figura de l'esfera

TW
0

La galeria Gianni Giacobbi acull a partir d'avui vespre i fins el 21 d'octubre la segona part de la instal·lació de Fernando Megías, La vida és la novela de la materia que, sota el títol de La soledad de una esfera de hierro de 90 mm. de diámetro reflexiona entorn a «la soledat de l'ésser humà davant el món» tal com posa de manifest el mateix artista. En aquesta segona part del projecte, l'artista, que basa les seves composicions en una concepció minimalista de l'art, «cercant sempre l'austeritat màxima per dir amb menys coses el màxim que sigui possible», proposa una reflexió sobre la soledat de l'individu a través d'un material com el ferro, «que es pot relacionar amb la terra, perquè el seu interior està format per aquest metall i és l'element que dóna el color vermell a la sang».

La forma esfèrica que té en aquesta ocasió el ferro és, per a un artista que considera la geometria com un «dels elements fonamentals de la meva obra, pel que té d'austeritat», un símbol de l'esfera terrestre «suspesa en mig de l'univers en un devenir sense sentit», com també ho està aquesta, sostinguda per un fil des del sòtil de la sala. La instal·lació es completa amb quatre dibuixos on l'esfera és també l'element predominant, dibuixada sempre sobre un fons blanc, que en algun cas contrasta amb el negre i col·locats estràtegicament a les parets de la galeria.

En aquest sentit, Megías fa referència al fet que «pens les instal·lacions de cara a l'espai que els ha d'acollir». L'artista posa de manifest que «així com cada idea requereix un material per ser plasmada cada espai demana una resposta particular i concreta». Davall l'esfera penjada del sòtil es pot llegir, al mateix espai que la sombra que aquesta projecta, la frase todos estamos a merced de todos, una referència a la soledat compartida de tots els humans, «ja que allò que nosaltres consideram l'ordre és en realitat el caos».

L'artista, que pren com a referències formals el constructivisme rus, el neoplasticisme holandès i el minimalisme, «tot i que no compartesc amb ells les seves respectives teories» té present en el seu discurs una certa actitud de «soledat creativa que vol fugir de l'art espectacle i de la banalització del mercat artístic, que suposa la destrucció de l'art». En aquest sentit Megías pren una actitud estètica que es basa en un intent «de cercar el sentit d'un mateix, sabent que realment res no té sentit».