Esquadreta del Marroc (1911)

Tal dia com avui eren adquirits a França pel Servei d'Aeronàutica Militar Espanyola, els aparells Nieuport II-G, monoplà, amb els quals es formaria per octubre, dos anys després, la famosa primera esquadreta expedicionària destinada al Marroc i que hauria d'intervenir en aquella guerra nord-africana, en el territori del Rif, sota el comandament del capità Kindelan. Els avions eren instal·lats a l'aeròdrom de Sania-Ramel i des d'allà es donaria cobertura aèria a les operacions de Tetuan. La primera missió tindria lloc el dos de novembre del 1913 i en aquelles accions destacà el tinent Alonso i l'alferes Sagasta, que era observador. Efectivament, cada aparell anava tripulat pel pilot i l'observador, que podia descobrir les posicions de l'enemic i treure'n fotografies amb una càmera, ja podeu imaginar, ben primitiva. Si s'havia de llançar una bomba, el mateix observador agafava el projectil amb la mà i el deixava caure. La Primera Guerra Mundial, només un any després, perfeccionaria aquests aeroplans i les seves possibilitats ofensives. El Nieuport II-G, monoplà d'ala mitjana, construït per Edouart Nieuport, amb sistema de maneig mitjançant una palanca que mou els timons d'altura i direcció i uns pedals de maneig lateral per moure les ales, que mancaven d'alerons, tenia el fuselatge de fusta i estava revestit de tela. Sembla que l'esquadreta fou de gran utilitat per descobrir refugis de l'enemic en zones molt aspres i muntanyenques. Sobre la ja, aleshores, irreversible progressió dels mitjans aeris en feia un discurs E. Lavisse que seria pubicat el 1909 al diari Le Temps: «Encara no havia vingut l'època, el moment de les ales. En aquests darrers anys, el problema s'ha plantejat, però, a nombrosos països: dirigir el globus, o potser inventar una màquina voladora? Uns homes hi han sabut aplicar la força de voluntat i la paciència del seu esperit, i la història d'aquesta feina és una història magnífica. Dos assaigs han atret l'atenció pública; alguns greus accidents han emocionat el públic; però tota causa científica que té màrtirs és una sagrada gran causa. A poc a poc, el globus dirigible assegurava la seva marxa i l'avió disciplinava les seves ales. Finalment, les grans provatures foren duites a feliç terme: el dirigible del comte Zeppelin viatjà pels aires d'Alemanya i, un matí, Blériot s'enlairà des de la costa francesa i sobrevolà la mar... Qui ho hauria pogut imaginar! Vosaltres podeu bé veure que l'home a força de voler ales ha conquerit les ales. I jo tindria molta raó a dir que eren molt beneites aquelles grans persones, quan elles feien burleta del vostre gest de prendre volada... Era un gest avançat, un gest precursor... Potser produïa l'astorament d'una marmota quan per primer cop observa el vol d'un estornell...»