Secrets i personalitats amagades es congreguen a «L'illa de l'holandès»

El director Sigfrid Monleón, Pere Ponce i Cristina Plazas presentaren el film a Palma

Mireia BalashPalma03/10/01 0:00

Formentera, Eivissa, Barcelona i València es converteixen en una illa fictícia de la costa catalana en l'òpera prima del realitzador Sigfrid Monleón, L'illa de l'holandès, basada en la novel·la amb el mateix nom de l'escriptor valencià Ferran Torrent. En aquest idíl·lic paratge conviuen pescadors, grangers, fugitius i confinats com l'activista Lluís Dalmau, principal protagonista d'aquesta història de desamors, homes solitaris i persones que cerquen una nova o una perduda identitat. El film arranca amb l'arribada de Dalmau a l'illa, interpretat per un estremidor Pere Ponce, i hi haurà de romandre tres anys a causa de les seves idees contra el règim. Al seu costat, un jove guàrdia civil amb el cor d'un anyell, Salgado; l'hostaler misteriós de dents serrades, Patrice; i una jove mare fadrina amb moltes ganes de partir a terra ferma, Feli, a qui dóna vida Cristina Plazas.

I, com a rerefons, uns illencs desitjosos de preservar la seva identitat, que veuen perillar a causa de l'imminent turisme i la possibilitat de convertir les seves terres en un centre comercial flotant. Les Pitiüses són aquí «una terra detinguda en el temps on s'ha pogut conservar l'ecosistema i la identitat», declarà Monleón, «un paisatge verge que permet als seus habitants viure apartats del món». Per això, el director hagué de cercar espais allunyats de la carretera formenterenca, llocs tranquils, que, al cap i a la fi, «feren el rodatge molt relaxat», explicà Plazas. L'actriu s'enfronta en L'illa de l'holandès amb el seu primer gran paper al cinema.

«La veritat és que no he trobat gaire diferències, a l'hora d'interpretar, entre cinema i teatre», comentà, «encara que sí en l'aspecte tècnic i de ritme. He tingut la sort d'interpretar un personatge que mai no em pensava que faria, una dona forta, l'única del lloc que vol que canviï perquè hi és difícil sobreviure. El que més m'agrada de Feli és la força, inusual en les dones de la dècada dels seixanta». Pere Ponce també es mostrà molt satisfet del seu personatge en la presentació del film a Palma: «És un personatge molt complex, que comença sent un perdedor o acaba trobant el seu lloc. A l'illa Dalmau troba la força i un moment de descans, a més de la complicitat amb els altres personatges».