Guillem Rosselló: «Cerc cada dia la inspiració, però és una feina dura»

L'autor mallorquí presenta la seva novel·la «Assutzenes dins el mirall»

Mireia BalashPalma02/10/01 0:00

Misteri, secrets, venjança, un passat desconegut i l'estreta relació que s'estableix entre una àvia, Agnès, i la seva néta Elisenda, són els elements bàsics de la darrera novel·la de Guillem Rosselló, Assutzenes dins el mirall, guanyadora del premi Entorn de narrativa curta 2000, que atorga l'Ajuntament de Calvià cada tardor. Agnès és una anciana que retorna al seu poble natal després d'haver passat quinze anys a la presó per l'assassinat del seu marit. Els fills no li dirigeixen la paraula i és la seva néta l'única que l'acull a casa seva. A partir d'aquí, la vella li anirà revelant, de mica en mica, les raons que la dugueren a matar el seu home. I, a la fi, una confidència que canvia el sentit de les seves vides.

Segons Rosselló, «l'ús de l'assassinat és necessari per crear acció i suscitar interès en el lector», declarà l'escriptor, i sol ser una constant de les seves narracions. La temàtica, en canvi, canvia: «No m'agrada escriure sobre el mateix, perquè de seguida m'avorresc. Intent innovar, i ficar-me a la pell de personatges diversos que, malgrat tot, em són molt distants». Fins ara, ha conreat tant la poesia com el teatre i la narrativa. Ara bé, on es troba més còmode és en la novel·la, «perquè és el gènere més lliure». Segons Rosselló, «el teatre et lliga molt i la poesia... bé, és la màxima espontaneïtat treballada».

El fet d'haver guanyat un premi tan important com el que concedeix l'Ajuntament de Calvià omple de joia l'artista i, cosa més important, li dóna l'oportunitat de publicar i promocionar la seva feina. Rosselló fa gairebé deu anys que publica, però «llegir i escriure m'encanta des que era un nin», puntualitzà. Per ell aquesta és «l'única manera de transmetre allò que visc». Segurament, allò que més caracteritza els seus escrits és l'espontaneïtat, ja que ell és d'aquells escriptors que escriuen a raig, sense tenir un esquema prefixat, i això fa que «cada dia cerqui la inspiració, una feina bastant dura».