La instantània

Les taronges d'or de Larraix

Parada de taronges a Larraix (Marroc).

29/09/01 0:00

A la ciutat marroquina de Larraix, amb cos atlàntic i mans quasi tocant la Mediterrània, la vida hi transcorre plàcidament. Aquest deu ser un dels seus principals atractius: el temps que passa sense pressa, la blancor dels edificis colonials de l'ovalada plaça de l'Alliberament, el verd vidriat de les teules del mercat, amb el peix fent un mirallet amb cada escata, el mercat dins la medina dibuixant estampes que encara podria aprofitar un pintor i viatger francès... I sovint, inesperadament, al final d'un carrer, quan acaba la teringa de les cases, la blavor de plom de l'Atlàntic. Si es vol, sota els arcs de la plaça es podran assaborir els fruits "un plat de gambes, una dotzena de sardinetes fregides, coses d'aquestes" de l'oceà, que es mou i es remou a uns pocs centenars de metres.

A dalt de les penyes que donen pas a la mar hi ha el cementiri cristià: una successió de tombes, algunes amb ornamentades làpides que quasi sempre recorden un militar espanyol que acabà la cordà per allà. Cans lladren per entre les tombes plenes d'herba, l'araucària amb un bon nombre de pisos ha perdut la seva geomètrica proporció, les bosses de plàstic s'enganxen a les esparregueres seques i, amb el vent, són banderoles de dol. I la tomba de ciment i calç de Jean Genet, que va desaparèixer a Larraix fins a morir. Allà mateix, a l'oceà Atlàntic obert, hi va a parar la canonada que aboca els detritus de la ciutat.

A un carrer polsós que du al centre hi apareix un mercat de posar i llevar i, sobresortint d'entre totes les mercaderies, un canyís ple de taronges que, amb la llum del sol que hi pega directament, tenen un color viu i lluminós. Se'n compren mitja dotzena i es segueix el camí, perquè passat el port i enfilant la carretera que du a Tànger, hi ha les runes de Lixus. Runes entre alzines i pins, el riu Loukkos que potser podria guardar el jardí de les taronges d'or... Dies encalmats a Larraix.