Neix Villard, pare dels raigs gamma (1860)

Neix, tal dia com avui, a Lió, França, Paul Ulrich Villard, el gran físic que tingué el seu primer moment de glòria quan es trobava treballant en les radiacions d'urani, tot seguint les passes de Becquerel. Ja temps enrere s'havia comprovat que una part d'aquestes radiacions es desviava en una direcció, en ser sotmeses a un camp magnètic, i una part, en una altra direcció. Aquestes fraccions estaven formades per partícules amb càrrega elèctrica i foren anomenades, temps després, per Rutherford «raigs alfa» i «raigs beta». El descobriment de Villard era que existia una fracció de radiació que no sofria alteracions en el camp magnètic i es caracteritzava per la seva extraordinària capacitat de penetració. Aquestes són les radiacions que serien anomenades «raigs gamma», similars per la seva natura als raigs X, però amb molt més poder de penetració i més alta energia. Paul Villard morí a Baiona, en els Baixos Pirineus, el tretze de gener del 1934. El que no hem d'oblidar és que cada aspecte de l'edifici de la ciència ha hagut de menester més d'un «arquitecte», els quals, entre tots, presten un servei a la humanitat que ben sovint és pagat amb el nostre desagraïment. Roetgen, amb els seus raigs X, ha salvat milions de vides. Aquests raigs són els que constitueixen la radiació electromagnètica que s'origina en els tubs de descàrrega en xocar un feix de raigs catòdics amb l'ànode, que és el mur del tub oposat al càtode. La seva longitud d'ona es troba entre 10 al quadrat i 10 elevat a menys 1 A, que es correspon a una freqüència de l'ordre de 10 elevat a 17 hertz. Els raigs gamma, en canvi, són els que constitueixen la radiació electromagnètica emesa pels nuclis dels elements radioactius. La seva longitud d'ona es troba entre 10 elevat a menys 1 i 10 elevat a menys 4 A, que correspon a una freqüència de l'ordre de 10 elevat a 20 hertz. Aquí el mèrit de Villard, puix els raigs gamma tenen un extraordinari poder de penetració i es fan servir en les investigacions atòmiques i, també, en metal·lúrgia.