Neix Moissan, pare del fluor (1852)

TW
0

Tal dia com avui, neix a París, Ferdinand Fréderic Henri Moissan. I ho fa dins la pobresa. En tenir divuit anys és aprenent d'apotecari i s'interessa per la química. Tan gran és la seva vocació que dos anys després deixa la seva feina i es dedica a l'estudi, passant gana, amb treballs ocasionals, fins que aconsegueix de tenir una formació científica que el qualifica com a farmacèutic el 1879. Si de vegades l'amor no és la fórmula de l'èxit, en aquest cas hi tingué bona part en la ventura posterior. El 1882, Moissan es casava amb una al·lota bella que tenia un pare, també farmacèutic, ric i generós. Aquest deixà que el seu gendre continuàs amb els seus estudis i de molt bon grat el mantingué, mentrestant, econòmicament. Des de 1870, Moissan s'havia interessat en el problema d'aïllar el flúor, però els químics que abans provaren de fer tals experimentacions havien fracassat. Alguns, fins i tot, com Davy, sofriren mortals enverinaments. Era, doncs, una arriscada empresa. Però tanmateix decidí de dur endavant tasca tan difícil i utilitzà platí per als seus aparells, un dels pocs materials que resulten immunes a l'atac del fluor. Aplicà moltes tècniques però la que més el posà en el camí fou la del 26 de juny de 1886, quan passà un corrent a través d'una solució de fluorur potàsic en àcid fluorídric continguda en el seu equip de platí. Refredà la solució fins a menys cinquanta graus centígrads per tal de reduir l'activitat del fluor. Aïllà un gas groc que tot ho atacava furiosament, llevat del platí. Era el fluor! El més cercat i actiu de tots els elements. Moissen fou nomenat, en aquelles dates, professor de l'Escola de Farmàcia i el 1900 de la Universitat de París.

El descobriment del fluor i l'invent d'un forn elèctric, mitjançant el qual es podien preparar molts elements poc comuns amb puresa sense precedents, el feren ràpidament famós en el món de la ciència, tant és així, que sis anys després, el 1906, era premiat amb el Nobel de Química. Fracassà però, Moissan, en una segona iniciativa. Es tractava de fabricar diamants a partir de composts de carboni i fluor. Capficat en aquesta feina, es va creure, en un moment donat, que n'havia aconseguit els objectius. Mostrà, com a resultat dels experiments, alguns petits diamants i també una peça de diamant sense color de més llargària. Com que per arribar a tal punt, després de més i més desagradables experiments estèrils, Moissan tenia esgotats els seus subordinats, un d'aquests, li va fer una mala broma. Es creu que introduí material de diamant en els elements amb els quals treballava. D'aquesta manera enganyà Moissan i Moissan s'enganyà a si mateix. Però Moissan no era l'unic que volia crear diamants en el seu laboratori. També s'ha de parlar de Crookes i Parsons, que tampoc no tingueren èxit. Moissan morí a la ciutat que l'havia vist néixer, París, el 20 de febrer de 1907.

Miquel Ferrà i Martorell