Mallorca i Sardenya establiran un diàleg cultural a través de Miró

La ciutat sarda de Nuoro acollirà una exposició amb obres de l'artista

M.D.Palma25/09/01 0:00

La Mediterrània, zona estratègica aquests dies de tensió internacional, es prepara per a les conseqüències d'una guerra, però això no impedeix que, de moment, la vida continuï amb el ritme establert abans de l'atac terrorista als Estats Units. Un projecte ja tancat, només a l'espera que arribi la data en la qual s'ha programat la seva inauguració, vol posar en relació la cultura de dues illes, Mallorca i Sardenya, amb l'obra d'una figura emblemàtica de l'art internacional, Joan Miró. ntre el proper 26 d'octubre i el 3 de febrer del 2002, el Museu d'Art de Nuoro, ciutat sarda, un espai públic dedicat a la creació contemporània, que té cinc anys de vida, exposarà pintura, escultura, dibuixos i esbossos procedents de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma sota el comissariat del crític madrileny Fernando Castro.

Cristina Collu explicà la seva intenció a l'hora de programar aquesta exhibició mironiana. «A més de dedicar-nos a l'art sard, el museu treballa en projectes internacionals com ja ha passat amb Chillida i Mondrian. També estigué amb nosaltres el mallorquí Bernadí Roig dins una àmplia col·lectiva. En aquest cas, ens hem plantejat una exposició per mostrar allò que hi ha darrere les obres de Miró, tot un procés de treball molt viscut i també patit per l'artista». Desset pintures, quatre sobre taula; sis escultures; trenta-sis dibuixos i catorze esbossos han estat les peces que Castro i Collu han elegit a la Fundació Pilar i Joan Miró per dur a Sardenya i donar a conèixer una revisió mironiana dels seus darrers anys amb l'objectiu d'explicar que, en aquella època.

«Miró no estava dormit, sinó que continuava investigant en una línia contemporània, dialogant amb la pintura, que no fou un mestre aplegat en si mateix, que la seva obra era potent», comentà el comissari de la mostra. A través de les obres que viatjaran a Nuoro, el públic podrà entendre com Miró, en els seus darrers temps, treballava en una «obra que era el començament d'una altra cosa, de camins que obria», apuntà el comissari, que el seu «magisteri absolut» es combinava amb una posició rebel. L'exposició disposarà d'un catàleg editat per Skira.