El científic i filòsof anglès T.H. Huxley encunya el terme
«agnosticisme», doctrina que declara inaccessible al coneixement de
la realitat del món en si mateix i l'absolut. El terme
«agnosticisme» prové del grec i significa «no coneixement». Apareix
com a rebuig a la pretensió de saber més del que sap la ciència.
Però l'agnosticisme obert, que és aquell que se circumscriu a les
limitacions de la ciència en un moment determinat, és tanmateix
sobrepassat per un agnosticisme «concloent», basat en l'afirmació
del científic Du Bois Reymond amb la seva afirmació «ignoramus et
ignorabimus», és a dir, ho ignoram i l'ignorarem. Però aquest
agnosticisme no es pot generalitzar, ja que cada persona el pot
mesurar de forma diferent.
Així, Hume diu que el coneixement només consisteix en
impressions i que no podem arribar a conèixer la realitat en si
mateixa. Aquesta fórmula empirista és compartida per Mill, Spencer,
Du Bois o Reymond. I això és encara més radical amb el criticisme
de Kant, en la seva Crítica de la raó pura, que ens mostra que no
és possible el coneixement de la realitat en si, tal com se'ns
mostra, com un epifenomen. Al cap i a la fi, des del vessant
teològic, l'agnosticisme no afirma ni nega l'existència de Déu,
sinó que sosté la impossibilitat d'accedir al coneixement de Déu.
Però això no vol dir que l'agnòstic hagi de prescindir d'una mínima
presència intel·lectual a l'hora de fer una personal anàlisi del
món. Qualsevol que tengui dos dits de front, explicava el gran
dramaturg August Strindberg, sap que la natura, el cosmos, Déu o el
que vulgueu, ens ha proveït d'una intel·ligència que es troba a
anys llum, en el millor dels casos, de la que posseeixen els altres
éssers vius. Aquesta intel·ligència té un objectiu i aquest
objectiu és la llei natural, és a dir, que sabem distingir entre el
bé i el mal. El bé és allò que ens ajuda a viure i sobreviure sense
fer mal als altres, no només mal físic sinó també psíquic. Si el
nostre plaer sexual, per exemple, significa degradar la parella, no
és cap bé sinó un mal. Des del punt de vista més exigent d'aquest
purisme ètic, fer sofrir els animals per tal que això sigui només
un divertiment, seria un mal. Ningú no té dret a maltractar o a
sotmetre a turments físics o morals l'home o la natura, sense caure
en l'evidència del mal. Aquells agnòstics que prediquen que el mal
no existeix no són agnòstics, sinó cínics.
Però deixem Strindberg, que el pobre havia de patir atacs
d'esquizofrènia, que li feien més feixuc les absurdes conductes de
l'home, i pensem que la primera prova de l'eternitat és la pròpia
eternitat, això vol dir, el cosmos i aquesta matèria, o si voleu,
energia, que mai no desapareix, només ens transforma. I ara, en
broma, que són molts els que mereixen una «transformació» de cap a
peus.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.