Neix el cirurgià Halsted (1852)

Tal dia com avui va néixer a Nova York William Stewart Halsted. Es tracta del cirurgià que fou dels primers a fer servir injeccions de cocaïna com a anestèsic local. Fou professor de cirurgia a la universitat Johns Hopkins des del 1886 i seguí i explicà les teories i exploracions de Freud, Koller i Lister. Seguí els treballs d'aquest darrer i els completà. El 1880 emprà guants de goma per operar, cosa que fins aleshores no havia fet ningú. La goma es pot desinfectar més que la pell de les mans. Això suposava un avanç molt simple i també ben pràctic. Si la cirurgia havia estat primer antisèptica, és a dir, es mataven els gèrmens presents, ara esdevindria asèptica, això vol dir no deixar entrar els gèrmens. Una de les intervencions en què destacà Halsted fou en l'amputació de pits, en uns moments en què salvar algú de càncer era molt complicat. Aquest metge, renovador, molt estimat, moria a Baltimore, Maryland, el 7 de setembre del 1922. Més d'un escriptor es va inspirar en la seva figura, com en la de tants altres homes de ciència, que no dubtaren a acostar-se al poble. No oblidem que els seus mètodes quirúrgics salvaren molts pacients en el decurs de la Primera Guerra Mundial. Record el diari del doctor Schultheiss a la novel·la de Heinz G. Konsalik (Der Arzt von Stalingrad) on s'explica quelcom d'aquest esperit mèdic exemplar: «Com és de bona la nit quan els pensaments es calmen, en assossec gratificant! Estic assegut prop del llit de l'oficial-alumne. Dorm. La tercera operació ha produït bons resultats. El cirurgià només ha hagut de fer desaparèixer, prop de l'anus artificial, una obstrucció d'excrements, que quasi li ha costat la vida al pacient. El pus segueix sortint pel drenatge, però el pols està millor.