La instantània

Deu ser veritat que els mercats són la instantània d'un poble, lloc on coincideixen glòries i misèries. Així que quan es visita un país, una terra i una gent, és una bona idea anar directament al mercat: es podrà copsar, aclarir, fruir, ensumar i palpar la realitat més important per a qui la fa i la viu. Vida i sabor, trull de la gent per despendre's o adquirir qualsevol producte. Així ho pensava tot penetrant per dins el traüt de l'antiga ciutat de San'â*; ciutat vella, però viva, que vibra amb l'activitat mercantil i totalment normal. Exhibicionista i miradora a la seva manera. A redols el carrer s'omple amb aromes d'espècies que, omplint sacs posats a la vora del carrer, són la connexió amb la cuina local. Després, l'aire entabana perquè els branquillons de les garbes de qat tot just descarregades ragen saba fresca que, a mitja tarda, inflarà les galtes i col·locarà la gent local. Homes i dones, grans i petits mastegaran fins envolar-se per sobre de la rutina personal. Si hi ha saques de cafè, estan perfectament arrenglerades i amb el producte fent un con exacte perquè el possible comprador hi pugui posar la mà per calibrar les diferents qualitats, parlar de preus i fer barrina, a l'escenari situat sota les arcades d'un antic caravanserrall, allà on els comerciants vinguts de fora tenen un lloc on passar la nit.