Neix el savi que liqua l'heli (1853)

Tal dia com avui naixia el físic holandès que liquà l'heli, Heike Kamerlingh-Onnes i això s'esdevenia a Groninga. Els primers estudis els realitzaria a la seva ciutat de naixença i entrava a la universitat d'aquella mateixa població el 1870. Un any després anava a la de Heidelberg i tenia com a professors Bunsen i Kirchof. De retorn a Groninga, es doctorava. El nomenaren professor de física experimental a Leiden el 1882 i fundà el Laboratori Criogènic on s'hi sondejaren temperatures extremes i que feren de Leiden el centre més famós en el tema de les investigacions sobre el fred. Kamerlingh-Onnes es dedicà a treballar sobre les baixes temperatures i per tal d'estudiar el comportament dels gasos, el seu volum, pressió i temperatura. Com que aquestes determinacions s'havien de fer a temperatures molt baixes, concentrà la seva atenció a liquar l'heli. Aquest, com element gasós, inert, que ocorre en l'atmosfera del Sol i dels estels i, en petita quantitat, en l'atmosfera terrestre, desafiava tots els esforços de liqüefacció en la primera dècada del segle XX. Kamerlingh-Onnes construí un complicat aparell per a refredar l'heli per evaporació de l'hidrogen líquid. Feia servir l'efecte Joule-Thomson, segons la reforma de Dewar. D'aquesta manera, el 1908, el savi holandès aconseguia heli líquid que tenia una temperatura de només quatre graus sobre el zero absolut. Encara no es donà per satisfet i dos anys després trobava la manera de deixar encara més aquesta temperatura.