Apareix en els quioscs espanyols una sèrie de literatura
popular, unes novel·letes de G. L. Hipkiss, que posen en joc un
heroi a la ciutat dels gratacels, El Encapuchado. Títols com Nius
de criminals, Mercaders del dolor, La trampa, Forces sinistres, El
palau de les ombres, La mort sintètica... són l'entreteniment d'un
públic lector que viu les angoixes dels anys del bloqueig econòmic,
la fam, el mercat negre... Hi ha un cert catastrofisme en aquests
relats, encara que el multimilionari, en aquest cas, Milton, és la
cara visible d'un Encapuchado que posa els seus doblers per lluitar
contra els grans terroristes, contra aquelles «forces ensinistrades
que treballen a l'ombra...». «Quan mancaven cinc minuts per a les
deu de la nit, un taxi s'aturà a la Tercera Avinguda, vora la
cantonada del carrer 27. El viatger pagà el trajecte i davallà del
vehicle carregat amb un voluminós paquet. Caminà vers la badia i a
la Segona Avinguda, cantó al carrer 28, mirà nerviós a dreta i
esquerra, sense descobrir res d'anormal...».
Però no és només Hipkiss qui en les literatures de quiosc
d'aquells moments ens descriu grans «monstres» assassins. Altres
personatges ficticis fruit d'Ellery Queen (La ciutat dissortada),
Marc el Allain (Fantomas)...
«...Però el més espantós del seu rostre era la seva expressió
d'infinita malignitat. Sobre tots els ulls, esqueixats, oblics i
d'un verd intens, que reflectien l'esperit més pervers que es pot
amagar sota aparences humanes, augmentant el que és espantós del
seu aspecte la circumstància, potser única en la nostra espècie de
la membrana nictitans de les aus, amb la qual cosa el diabòlic
personatge tenia velat el globus de l'ull en el precís instant de
realitzar la nostra aparició. Aixecant de seguida la membrana amb
una certa lentitud, com si volgués fer-nos notar bé la esgarrifosa
particularitat anatòmica, ens descobrí en una mirada sostinguda la
lluentor iridiscent de les pupil·les. Encara que sens dubte li
devia haver causat fonda sorpresa l'insòlit esdeveniment, ni un sol
múscul d'aquella fesomia satànica tingué la més lleugera
alteració»... I en un altre text, on Anthony Trent és l'heroi,
llegim: «Abans de la guerra, durant cinc o sis anys, hi hagué un
individu a Nova York que s'apoderava de tot el que volia i quan
volia. Ens era precís lluitar contra quelcom posseïdor d'un cervell
extraordinari. Per això mai no el pogué agafar la policia...».
Els «monstres» intel·ligents i milionaris són mals de
capturar.
Així ho veia també el Jim Wallace, superhome contra el crim, de
Nick Carter. El contratemps, la catàstrofe, els éssers transportats
al terror i l'espant, l'argument repetit un i altre cop d'un grup o
grups de persones que resten tancades en alguna part, en situació
d'estreta sotsobra. Es tracta d'un estat de setge, paratge singular
de l'aventura, o més aviat, desventura.
És clar que molts «monstres» d'aquells dies «literaris» no són
àrabs sinó xinesos. És el cas de Fu-Manchú, el singular magnat del
delicte que té en absoluta tensió cancelleries i pobles. «Era un
ésser inversemblantment pervers, la personalitat més formidable del
mal, políglota, mestre de les intrigues, un cervell equivalent als
de tres homes de ciència, figurà clàssica del mandarí xinès, alt,
rabassut, felí en les seves actituds i moviments...». Els gratacels
amenaçats. Quan encara no hi havia torres bessones.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.