Madame Darclée al Líric (1913)

Miquel Ferrà i Martorell18/09/01 0:00

La premsa anuncia un «gran esdeveniment artístic», la diva Hariclée Darclée, que ha de cantar al Teatre Líric de Palma els dies 20, 21 i 23. Il·lustrada amb fotografies de l'artista, aquesta notícia causava sensació entre els afeccionats al bell canto i és ben curiós de llegir el que el periodista diu sobre aquella dama: «És ja un fet que l'exímia artista Madame Hariclée Darclée cantarà un curt nombre de funcions en el Teatre Líric, donant-nos gran plaer amb el seu art exquisit, que tants aplaudiments li han valgut en tots els teatres, i pel qual mereixia ser proclamada com la primera diva en el seu gènere disputant-se l'honor de sentir-la tots els públics del món».

El diari Ultima Hora dedicava a la Darclée un suplement especial de quatre pàgines. Els textos, amb un neorromanticisme periodístic que solia amarar aquells escrits sobre admirades dames de l'escenari, abundaven en lloances exageradament adjectivades.

«Madame Darclée ha fet temporades de gran èxit a tots els teatres d'Europa i Amèrica i sempre ha estat acaronada pel públic, que reconeix en la seva persona l'artista creadora sense rival de la famosa Manon de Massenet i la Tosca de Puccini. Aquestes són les dues obres que tan eminent artista cantarà en el Líric i no cal dir fins a quin punt el públic sabrà correspondre com es mereix l'art d'aquesta gran actriu i el sacrifici econòmic que s'imposa l'empresa en contractar-la per tal que pugui actuar a Palma. Amb això donarem una prova més de la cultura artística del nostre públic i quedarà ben demostrat que l'empresa del Líric sap dur a la pràctica aquella frase: Fer art, doncs art és dur a Palma en un breu espai de temps dues estrelles el noms de les quals en el món artístic estan gravades en or i pedreria, Maria Barrientos i Hariclée Darclée. Podríem publicar aquí infinitat de retalls per demostrar al públic com és de gran l'art de la Darclée, però no es tracta d'això. Tothom sap qui fou la Darclée, el mateix que fa deu anys i que es troba de facultats artístiques tan esplèndida i radiant com aleshores. La Darclée, com diu un crític, és un astre que no té ocàs...».

Així doncs, sembla que quan aquella diva vingué a Mallorca ja era un poc madureta. Però conservava la figura que feia tornar bojos els «viejos verdes» del moment i la veu que la feia triomfar.

Obria, segons sembla, una temporada, al llarg de la qual desfilarien per l'escenari del teatre mallorquí altres noms famosos, com Maria Giudice, Maria Barrientos, Ballester Martelo, Enrique Borràs... Miquel Villalonga, a la seva novel·la Miss Giacomini, reflectia l'ambient que se solia produir dins la nostra comunitat provinciana d'aquells dies quan una bella damisel·la, fos òpera, fos ballet, fos comèdia, trepitjava els nostres escenaris.

Miquel Ferrà i Martorell