Isabel II a Menorca (1860)

Poc imaginava la reina Isabel II, quan el setembre de 1860 feia un viatge triomfal a l'illa de Menorca, que només passats vuit anys, un altre mes de setembre, seria desterrada per una revolució. Ara, en el número 29 dels Quaderns d'història contemporània de les Balears, Edicions Documenta Balear, Miquel Àngel Casasnovas ens ofereix una visió d'aquells fets, redactats sota el títol El sexenni reovolucionari a Menorca (1868-1874). Sexenni, com diu l'autor, un dels més complexos i rics en esdeveniments a causa de les diferents experimentacions polítiques posades en pràctica, totes elles produïdes enmig d'una extraordinària efervescència social. Isabel II (Maria Lluïsa, reina d'Espanya, filla de Ferran VII i de Maria Cristina de Nàpols) havia nascut el 1830 i succeït son pare quan només tenia tres anys. La regent Maria Cristina es va fer liberal per a lluitar contra el seu cunyat Carles, cap dels conservadors. Vençuts els carlistes al cap de set anys, el general Espartero enderrocà la Regència i governà Espanya durant dos anys. El 1843 les Corts declaraven la reina major d'edat i es deixava casar amb un príncep, Francisco de Asís. Aquest home, la virilitat del qual el poble posà en dubte, va fer perdre prestigi a Isabel, la qual hagué de suportar que governassin en el seu nom Narváez i O'Donnell. El 1868 un complot militar acabava amb aquella monarquia i la reina havia de fugir a França, on va viure fins el dia de la seva mort, esdevinguda el 1904. La crisi financera al llarg de tot el seu regnat, la guerra civil o carlista, la corrupció administrativa, els escàndols per part de la Cort i els poderosos, havien fet que la nau coronada s'enfonsàs. En aquesta interessantísima monografia de Miquel Àngel Casasnovas assistim a les relacions que la reina o membres del seu govern tingueren amb Menorca i així ens informa que el 1960, quan Isabel visità l'illa, s'hi «estava experimentant una mutació considerable. Quedaven lluny els anys de la dramàtica depressió començada devers l'any 1820 amb la fallida del comerç de reexportació de blat. La forta crisi econòmica se saldà amb l'emigració de milers de menorquins a Algèria (1830-1850), Amèrica i la Península, a més de l'esfondrament del comerç exterior. En canvi s'havia iniciat en la dècada de 1850 gràcies a una confluència de factors entre els quals cal destacar la revalorització estratègica de Menorca a la Mediterrània (la qual cosa tingué com a resultat l'augment de la guarnició i la construcció de la fortalesa de la Mola, batejada amb el nom d'Isabel II), el creixement constant de la producció de sabates gràcies a la forta demanda del mercat cubà i l'inici de l'activitat de la primera indústria moderna, la Industria Mahonesa, que començà a operar el 1857...». Dins aquell clima, localment esperançador, Isabel II trepitjava terra mallorquina. Afegirem, com a cosa anecdòtica, que una de les illes Chafarinas, sobre les costes d'Àfrica, havia estat batiada amb el nom d'Isabel II. En resum, direm que el poble planer, té santa paciència i triga molt a estar decebut dels seus governants, cas de creure aquells episodis de la història. Deixau-me recomanar la monografia de Miquel Àngel Casasnovas.