Joan Soler interpreta el pensament de Mondrian en una instal·lació

L'artista inaugura dijous a l'Espai Cúbic de la Fundació Miró «El bosc de Mondrian»

TW
0

L'arquitecte solleric Joan Soler aprofundeix en el pensament i la pintura de Mondrian en la seva instal·lació El bosc de Mondrian, la primera que realitza el pintor, que inaugurarà dijous dia 20 a l'Espai Cúbic de la Fundació Miró en el marc de la cinquena edició de la Nit de l'Art. El bosc de Mondrian fou el projecte guanyador de la passada edició del premi Pilar Juncosa i Sotheby's dotat amb quatre milions de pessetes, que cada any organitza la Fundació Miró en honor de la seva patrona per guardonar un projecte pensat especialment per a l'espai que l'ha d'acollir.

Durant els darrers mesos Soler ha estat treballant en la plasmació del que inicialment era només una idea sobre paper. En aquest sentit l'artista posa de manifest que «la idea fonamental és la mateixa, però el projecte ha experimentat petites variacions, sobretot de material, per tal de fer-lo més adequat a l'espai». La idea inicial de la qual parteix Soler i que centra tot el seu treball és, segons les seves pròpies paraules, «recrear el procés creatiu de Mondrian. D'aquest artista és molt coneguda la seva etapa abstracta i geomètrica, però Mondrian començà a pintar de forma figurativa, centrat sobretot en els elements naturals del bosc. Aquesta és una de les raons per la qual l'element central de la meva instal·lació és un bosc».

Soler converteix l'Espai Cúbic en un microclima, un bosc artificial, que des del passadís que condueix a la sala ja recrea el pensament de Mondrian. El camí que porta fins al bosc comença amb una reproducció d'uns dibuixos a llapis i unes cites de Mondrian que resumeixen la seva filosofia. Les finestres del passadís estan cobertes per unes gran teles de seda xinesa «translúcides que no transparents» impreses digitalment. El visitant-caminant arriba al «bosc» on es troba amb una impressionant fotografia de 6 x 7.5 metres que reprodueix un bosc i contrasta amb les imatges abstractes del llenços de Soler i els jocs de llum que creen els vínils suspesos del sostre.

La conjunció d'aquests materials diversos, com ara el plàstic, la seda, el llenç o la fotografia, dóna lloc a la creació d'un espai híbrid on el que Soler pretén és «crear un espai amb el component espiritual que cercaven els abstractes». En aquest sentit, Soler, molt influït per una tradició de pintors abstractes que es basen en els elements geomètrics, explica que «una de les màximes dels primers abstractes era la reducció d'allò relatiu per cercar i trobar l'absolut. La intimitat mística del cosmos era allò que intentaven reproduir en unes obres on predominava el component intens espiritual per sobre del conceptual. L'element sagrat per damunt del formalista».