Fra Miquel Servià i la batalla de Lepant

Miquel Ferrà i Martorell16/09/01 0:00

El pare Miquel Servià, guardià del convent franciscà d'Inca i després del de Jesús de Palma, i, llavors, Definidor i Provincial, embarcà en les naus de Joan d'Àustria, el 1568, com a confessor d'aquell. Il·lustre per la seva condició erudita, fou recomanat per alguns dels seus germans de religió i així es va fer possible el seu nomenament per tan important càrrec. Diuen uns papers: «Finalment, confiant en vós, Molt Reverend Pare Fra Miquel Servià, doctor en Sagrada Teologia, confessor del Sereníssim Senyor Don Joan d'Àustria, que sou persona de molt exemple i experiència, per a present vos nomenam, cream i diputam tinent i comissari nostre en les Armades i Exèrcits que estan sota el comandament del Sereníssim Senyor Don Joan d'Àustria...».

I tal dia com avui, començava Miquel Servià el seu Diari, titulat Relación de los sucesos de la Armada de la Santa Liga y entre ellos el de la batalla de Lepanto, desde 1571 hasta 1574, ambos inclusive, escrita por el Padre Fray Miguel Servià, religioso franciscano, confesor de Don Juan de Austria.

Lepant és una ciutat marítima de Grècia, en l'estret del mateix nom, que fa comunicar el golf de Patras amb el de Corint. Ha restat immortalitzada per la victòria naval de la flota cristiana sobre els turcs i en el decurs del combat va quedar inútil d'una mà Miguel de Cervantes. La batalla és el tema d'una famosa pintura de Ticià, conservada en el Museu del Prado. Diuen que el gran pintor venecià tenia noranta-quatre anys quan realitzà aquest quadre i és de veure, amb la precisió d'un reporter gràfic, tots els dramàtics i cruels detalls de l'enfrontament.

Però si Tiziano Vecellio fou el reporter gràfic d'aquell gran fet d'armes, Fra Miquel Servià fou el reporter dels textos i així, tal dia com avui, escrivia: «El 16 de setembre surt el Senyor Don Joan de Messina, amb tota la seva armada, vers el llevant. Són dues-centes dotze galeres, quinze naus i sis galeasses. Hem anat a pernoctar a la Fossa de Sant Joan. De les galeres n'hi ha un centenar d'Espanya, comptant les particulars, i les altres són dels venecians, a més de sis galeasses. Aquesta mateixa nit s'organitzen les esquadres i Don Joan porta un estol de seixanta galeres. Porta per divisa, en la Real, l'estendard que el Papa envià amb un Crist, i les armes dels de la lliga. Enmig de les armes del Papa: les del Rei a mà dreta, a l'esquerra les dels venecians, i abaix, les del senyor Don Joan, amb un llaç que les lliga totes. Porta a l'antena una flàmula blava i una bandereta...Joan Andrea du una altra esquadra de cinquanta"tres galeres...I se'n ha confiat una altra a Don Alvaro de Bazán de trenta d'aquestes naus...Se li ha donat, igualment, a Barbarico, venecià, una esquadra de cinquanta-set galeres i sempre a l'avantguarda, Don Joan de Cardona, amb sis galeres que porten la senyera de les armes reals...».

Miquel Ferrà i Martorell