Sa Feixina (1939)

Miquel Ferrà i Martorell13/09/01 0:00

Comença la construcció del monument al creuer Baleares sobre la històrica esplanada de sa Feixina, una porció vasta de terreny entre la Riera i el camí de ronda de Llevant que les guarnicions, des de finals del segle XVIII, feien servir per a les seves pràctiques. D'aquí, el seu nom, del llatí, fascina, en castellà fajina, que pot significar els feixos de blat que es posen sobre l'era o llenya lleugera per a fer foc i, també, toc de guerra i feix de branques que serveix per establir, militarment, defenses provisionals. Tanmateix, aquí, el sentit és el de fer pràctiques d'acampada, artilleria de campanya, càrregues de cavalleria i exercicis de tir. En una famosa novel·la nord-americana, From here to eternity, de James Jones (1950), narració de tema militar portada a la pantalla, el 1953, amb Montgomery Clift i Burt Lancaster com a protagonistes: «La feixina, dins l'exèrcit, ocupa el cinquanta per cent del temps de servei; el matí, instrucció; el capvespre, la feixina; però és un cinquanta per cent que no s'esmenta en les campanyes per a reclutar gent i en els bells cartells aferrats fora de totes les oficines de correus del país que constantment lloen el romanticisme de la vida de soldat, les possibilitats d'aventurers viatges a l'estranger, l'altíssim pagament sense descomptes, la probabilitat d'aconseguir galons i els daurats mèrits d'aprendre un ofici que suposa manteniment per a tota la vida. Un recluta mai no sap de l'existència de la feixina fins que no ha aixecat la mà dreta, i llavors ja és massa tard...».

És clar que en aquest cas, el concepte de feixina s'aplica a tota mena de tasques, les més feixugues, que no formen part de l'estricta instrucció. «La major part dels detalls no són massa dolents, són només fatigosos. Perquè existeix la justificació que són necessaris. Si ha d'existir el beisbol, és necessari que algú escampi el fems en el recinte ròmbic, per tal que el camp de joc sigui ben herbós, i ningú no esperarà que això ho facin els jugadors, ja que són ells que juguen...».

En una altra pàgina es refereix a la roba d'uniforme necessària per a tals tasques, feixugues, de netejar arreu, de disposar com pertoca el que està mal posat... El rectangle formiguejava d'homes amb la roba blava de feixina, amb el caqui quasi blanc, descolorit, dels cinturons i les polaines, i els barrets de campanya d'ala recta, color oliva obscur, sorgint a les voravies i arreglerant-se en les seves companyies, molt marcials, amb el tipus de marcialitat que guanya una guerra, però totes aquestes companyies eren llunyanes, fins i tot el cos de cornetes era llunyà...».

Amb la construcció del monument al creuer Baleares, enfonsat en la guerra civil, la feixina es convertia en jardí públic. En el centre, el memorial, en forma de torre, obra dels enginyers Francesc i Antoni Roca i de l'escultor de Vila-real, Josep Ortells, recordaria a les noves generacions com un vaixell de guerra amb tripulació majorment mallorquina havia desaparegut, sota el foc dels seus enemics, en un racó de la Mediterrània.

Miquel Ferrà i Martorell