Jeans i el cigar planetari (1877)

Miquel Ferrà i Martorell12/09/01 0:00

Neix a Londres el matemàtic i astrònom anglès James Hopwood Jeans i ja des dels temps escolars es distingeix com a estudiant de matemàtiques. A Cambridge ocupava, en aquesta disciplina, el segon lloc en qualificacions. Després de graduar-se, ensenyà en aquella mateixa institució i del 1905 al 1909 va donar conferències a la universitat nord-americana de Princeton. Aplicà les matemàtiques a l'astronomia i, concretament, estudià el comportament dels cossos que giren ràpidament i, en particular, els seus mètodes de separar-se sota l'acció de la força centrífuga. Aventurà la següent hipòtesi: si el sistema solar s'hagués originat a partir d'un nigul de gas en rotació, com podien concentrar-se tots aquests moviments circulars o quasi circulars que posteriorment donaren lloc als planetes a las voreres externes de l'esmentat sistema, deixant tan poc espai per a la gran massa central que donà lloc al Sol?

Jeans s'interessà aleshores per una teoria de Chamberlin que suggeria que el Sol havia tingut un xoc amb un estel en el seu pas per l'espai i que les parts de matèria abandonades dins tal espai a causa de la col·lisió s'hi havien format els planetes per les forces mútues d'atracció reivindicatòria. Una anàlisi molt detallada del tema fou, doncs, avançat per Jeans, el 1917, on explicava que l'esmentat estel de la col·lisió amb el Sol havia arrossegat immensa porció de matèria solar en forma de cigar pur. En acabar de passar aquest estel, la seva força gravitatòria produeix una sacsejada lateral en matèria en forma de cigar conferint-li una gran quantitat de moment angular. La part més gruixuda del cigar produeix els grans planetes com Júpiter i Saturn, mentre que les parts externes produeixen els planetes més petits situats més enllà i dins de les òrbites dels dos gegants. Les investigacions modernes o més actuals han desacreditat les teories de tipus catastròfic del sistema solar, com la que hem exposada, i afirmen que els sistemes planetaris són, de fet, corrents. Potser això ja va fer que Jeans, el 1928, especulàs que la matèria s'estava formant constantment, dins l'univers, d'una manera molt lenta. Gold i Hoyle donaren suport a tal teoria.

Amb tot i això sembla que el gran mèrit de Jeans fou, principalment, el pedagògic, és a dir, la publicació dels seus escrits sobre astronomia popular, en llibres com The Universe Around Us, del 1929, i Through Space and Time, del 1934. Morí a Dorking, Surrey, el 1946. Tanmateix, la teoria del «cigar planetari» és altament curiosa i la qüestió d'un gran xoc entre una misteriosa estrella i el sol se'ns mostra, fins i tot, d'un interessant contingut poeticoliterari.

Miquel Ferrà i Martorell