Els ministrils retornen als carrers de Mallorca per animar la Diada

El joc de músics serà present a totes les festes organitzades pel Consell

Mireia BalashPalma11/09/01 0:00

La figura dels músics que en un temps passat acompanyaren els reis i els grans jurats de l'antic Gran i General Consell, els ministrils o ministrers, retorna a la seva funció després de gairebé dos-cents cinquanta anys d'absència. Els tradicionals artistes seran presents, des d'ara, a la majoria de festes oficials del Consell de Mallorca, com la Diada. La colla o joc dels ministrils era una formació d'un nombre reduït de músics que començaren a ser populars entre el Govern mallorquí a mitjan segle XIV. Es diferenciaven dels joglars perquè no tocaven pels carrers, camins o places, sinó únicament en els actes del Consell. A mitjan segle XVI ja els havien desbancat i eren el darrer reducte trobadoresc a l'Illa.

La presentació dels refundats ministrils va ser a càrrec de la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, el cap de Relacions Institucionals, Guillem Ginard; la consellera de Cultura, Maria Antònia Vadell, i Francesc Valcarreras, l'historiador i artífex de l'informe sobre el sorgiment i desaparició dels ministrers del Consell, que no tenen res a veure amb els de l'Ajuntament. Tant Munar com Ginard mostraren la seva satisfacció per recuperar aquests personatges, cosa que suposa, segons Ginard, «molt més que una simple reunió de músics, és la recuperació d'un símbol i d'una identitat».

Les peces que tocaran els nous ministrils no seran pas temes de la música clàssica que sonava a l'època medieval a Mallorca, sinó creats per a un públic completament diferent. Vallcarreras puntualitzava que «la realitat social i cultural ha variat, i la temàtica musical dels ministrils també ho ha de fer». D'aquí ve que el repertori ministrer estarà format per quatre partitures, creades i arranjades per Josep Rotger, que avui dia puguin satisfer «les necessitats protocol·làries i lúdiques de les festes que pugui organitzar el Consell», declarà Ginard poc abans que els músics fessin una demostració del seu espectacle al saló de plens del palau del Consell.

La primera peça interpretada fou la Marxa de les autoritats, un exemple de la música cerimonial antiga. Variacions sobre el ball de nans de Tarragona és el tema popular que animarà les cercaviles. El seguí Ball de gegants i una versió molt acurada de La balanguera. Xeremia, flabiol, tamborí, baixó, timbal i tarota són alguns dels intruments que formen part d'aquesta peculiar colla de música.