Tal dia com avui mor el fundador de la Congregació de les
Agustines Germanes de l'Empar, agustí secular i canonge de la Seu.
Nascut a Artà, el 16 de gener de 1811, fou ordenat sacerdot el 1835
després de cursar Filosofia a la Universitat Lul·liana de Mallorca
(1826). El Noticiero Balear donava així la notícia: «Ahir matí
moria el senyor Sebastià Gili Pro. Canonge de la Santa Església
Catedral i director del benèfic Institut de Germanes de la Caritat,
que fundà fa anys i va estar al servei dels nostres establiments
provincials de beneficiència posats sota la direcció del difunt
sacerdot. El senyor Gili és una de les persones que més serveis han
prestat a l'Església i a la nostra Província. Ha mort a una edat
molt avançada. La canongia que deixa vacant ha d'esser coberta en
virtut d'oposició, si s'ha de complir la llei que dictà el senyor
Canalejas.»
Un altre periòdic local, El Isleño, donava així aquesta
informació: «A conseqüència de la mala salut, que, a la seva
avançada edat, feien més greu la situació que travessava, fallí
ahir, el matí, el Molt Il·lustre senyor Sebastià Gili, prevere,
Canonge de la Santa Església Catedral. Era el senyor Gili un
d'aquests homes que havien vingut al món per a grans empreses, però
la seva modèstia cohibia els impulsos de la seva imaginació. Amb
tot i això creà a Palma i estengué per Mallorca i vencent tota mena
de dificultats l'Institut de Germanes de la Caritat, destinant-les
primer al servei dels establiments provincials de Beneficiència i
després a l'ensenyament aconseguint que gran nombre de germanes
tinguessin el títol de Mestra Elemental o Superior, per a millor
exercir el professorat dels pobles. A la capital el Col·legi de
Sant Agustí del carrer de Sant Gaietà, del qual han sortit tasques
de molt mèrit, és un exemple del que Palma deu al finat. Que
descansi en la mansió dels justos».
El pare Gili, fidel seguidor de Sant Agustí i de la seva «Ciutat
de Déu», substituí els orgulls de la feina pública per la tasca
callada i forçà la seva timidesa natural, hauríem de dir
senzillesa, per a poder cercar ajuts a la seva obra social. I de la
«Ciutat de Déu» va treure l'ideal de l'ensenyament que rescata la
infantesa de la ignorància i la prepara per enfrontar-se en cos i
ànima als desafiaments del món: «Fora de les molèsties i penes que
pateixen les criatures sense les quals no es pot aprendre el que
els majors volen, els quals gairebé volen cosa útil, qui explicarà
amb paraules i qui podrà comprendre amb el pensament quantes i quan
greus són els turments que exerciten i setgen l'home, les que no
pertanyen a la malícia i perversitat dels dolents, sinó a la
condició i misèria comuna a tots? Com és de gran la por, com de
gran la dissort que prové de les orfandats i dols, dels danys i
condemnacions, dels enganys i mentides dels homes, de les falses
sospites, de totes les violències, crims i forces contràries, que
ben sovint procedeixen de pèrdues de béns, captiveris, presons,
desterros, tortures, membres nafrats i privació dels
sentits...».
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.