08/09/01 0:00
TW
0

El dia abans, divendres, la plaça estava plena d'animació. Però només fins a les onze del matí, perquè després d'aquesta hora el sol cau massa fort i, del mercat, només en queden les parades estables. Les altres es desmunten, i cap a casa! A recer de la ciutadella de Shali, allà a l'oasi egipci de Siwa, la plaça és el lloc de trobada de bona part de la vida de local. La clapa d'aigua i verdor enmig del desert aplega, sota la tutela de Shali, nuclis de població que tenen noms com Kharmisah, Bilad Ar-Rum, Az-Zeitum, Ain Safi, Maraki i, llunyà i pobre, Qara. En total vint mil habitants.

Tot el món encerclat dins la gran extensió d'arena es reflecteix, com les palmeres sobre la superfície de les fonts, al mercat de Shali. De fonts, a l'oasi n'hi ha unes tres-centes. Tres-centes mil palmeres i setanta mil oliveres. Els dàtils que s'hi cullen són d'una gran qualitat, com les olives i l'oli que, comercialitzats amb l'etiqueta de Safi, són productes molt preuats. Aquestes coses i la gent donen vida a la plaça del mercat, que també és lloc de trobada i cruïlla de camins que s'allunyen, com forats fets a l'ombra dels palmerars. Les dones, ben cobertes amb el tardofit "un gran mantell blau i blanc que els cobreix tot el cos" van colcant als carretons amb someres junyides que menen els fills petits. Públicament els homes tenen una vida a banda. Regularment el mercat està a les seves mans, i són ells qui ocupen les taules dels cafès.

El 1926 una rara i inesperada pluja va caure sobre l'oasi, desfent gran part de l'arquitectura de fang de la ciutadella edificada sobre un turó. Els habitants se n'anaren a viure a cases noves, lluny de les runes amenaçadores. Actualment encara es manté, formant un decorat canviant amb les clarors del dia, amb la il·luminació de la nit. Si algú hi va durant la lluna plena d'octubre (enguany dia 2), es trobarà amb el festival de Siyaha. Tres nits al gebel Dakrur.