La revolta dels conversos (1485)

A Saragossa, els conversos sentien gran malestar a la vista de tanta presó, condemna i confiscació de béns per part del Tribunal de la Inquisició, el qual fou acusat de violar les tradicionals llibertats aragoneses. La situació es complicà quan empresonaren el magnat convers Lleonard Elí, més conegut com a Don Simuel, home molt respectat entre els seus i al qual mitja població devia favors. Com explica l'historiador Felipe Torroba, «començaren els delegats de Torquemada a actuar mitjançant edictes, exhumant antics processos...». Així, aquell setembre de 1485 seria molt mogut, entre lluites i avalots. Un grup de descontents protestà sense violències però els inquisidors no en feren gens de cas. Aleshores, contractaren assassins pagats i quan l'inquisidor Pere Arbués entrava de nit a la Seu, agenollant-se al costat de la trona per a pregar, avançà vers ell un tal Vidal Uranso i li pegà ganivetada que segons la crònica, en castellà, «le tomaba de la cerviz hasta la barba». Fet això, fugí. Arribà amb això un segon sicari, Joan Esperandeu, que el travessà d'una espasada. Tot i que l'inquisidor portava cota de malla, l'acer li provocà mortal ferida. Encara trigà dos dies a morir-se i com a resultat del crim, el poble de Saragossa clamà contra els assassins. La reacció fou terrible. Tots els conversos sense excepció foren perseguits pels carres. Amb el crit de «jueus al foc» cap d'aquelles famílies no es trobava segura i rebrotava el més cruel antisemitisme. La noblesa i els alts dignataris es varen oferir al populatxo per castigar aquell delicte i foren esquarterats i cremats Joan Esperandeu, Mateu Ram i Joan de l'Abadia, que eren considerats els caps de la conjura. Tampoc no se n'alliberà Vidalk Uranso ni Lluís de Santàngel, que pertanyia a una important família de comerciants i naviliers, amb presència a Mallorca i al País Valencià. Un d'aquests Santàngel ajuda econòmicament Cristòfor Colom en el seu viatge descobridor.