TW
0

És bona notícia que un grup cinematogràfic mallorquí prepara la filmació d'una pel·lícula que tindrà per tema un «blocao» a la guerra del Marroc. Això no ve gens malament per relacionar-ho amb aquest tal dia com avui, ja que el periòdic El Comunista publicava en aquesta data un editorial titulat La nostra posició en la guerra del Marroc, explicant quina era l'actitud de les forces esquerranes espanyoles sobre aquest problema: «La guerra del Marroc, com totes les guerres del període capitalista, és una guerra de classes i no una guerra nacional...» i Prieto, en un discurs parlamentari parlava dels desastres d'aquella campanya a Melilla i en feia responsable el règim, que tolerava, tapava o desenvolupava un estat de deficiència i corrupció en aquella Comandància. I es parlava de les difícils condicions d'aquells pobres soldats colonials, aïllats, dies i dies, en posicions frontereres o estratègiques, dins aquells «blocaus». La paraula «blocaus», en català, «blocao» és d'origen alemany, composta dels mots block i haus, en el Fabra es defineix com «caseta construïda amb fustes gruixudes amb les posts proveïdes d'espitlleres des de les quals els seus defensors poden tirar en totes direccions». Procedeixen, segurament de la guerra francoprussiana (1871) i es feren servir especialment en els conflictes colonials. Els «blocaus» a la guerra de Cuba eren nombrosos i alguns d'un cert volum, amb una torreta d'observació central, tal com apareix a la fotografia, on podem veure moviments de tropes captats per la càmera, el 1885, en aquella illa. De vegades, a manca de «blocaus», la guarnició s'havia de fortificar a qualsevol edifici de pedra, cas de Baler, a les Filipines (Luzón), on el capità espanyol Las Morenas se sostingué combatent els insurrectes tagals fins el 2 de juny de 1899. La cinematografia de postguerra, dins el règim de Franco, era molt propensa a temes semblants. Los últimos de Filipinas narrava aquell episodi.

Però també a 'Harka! bona part de l'acció tenia lloc en un blocaus nord-africà. La pel·lícula data del 1941 i estava dirigida per Carlos Arevalo, sent els actors Alfredo Mayo, Luis Penya, Luch y Soto i Raúl Cancio. Produïda per Cifesa, és ja un clàssic d'aquella època. L'argument i els diàlegs són de Luis G. Ortega, que en feia el següent resum: «Les forces espanyoles i africanes lluiten en terra marroquina. La harka del capità Valcázar i del tinent Herrera realitzen agosarades accions, rivalitzant en heroisme. Són bons amics. La mort d'un altre capità fa que la seva muller i la seva cunyada viatgin al Marroc. Allà els coneix Herrera, que s'enamora de la cunyada, Amparo, la qual li demana que retorni a Madrid. Així ho fa el tinent, però poc temps després és informat que el capità Valcázar ha estat mort al front d'una harka que ha resultat desfeta en el combat. Herrera decideix tornar a Àfrica. Amparo li prega de no fer-ho. Tanmateix se n'hi va i es posa al cap de la harka per reorganitzar-la».

Quan els «blocaus» ja no es feren de fusta o de pedra i morter sinó de formigó passaren a anomenar-se «búnquer», nombrosos a la Guerra Civil Espanyola i Segona Guerra Mundial.

Miquel Ferrà i Martorell