Mor Christian Barnard, el metge pioner de trasplantament de cor

El cirurgià sud-africà finí als 78 anys a Xipre, on era de vacances

ReutersNicòsia03/09/01 0:00

El cirurgià sud-africà Christian Barnard, el qual el 1967 va efectuar el primer trasplantament de cor en el món, va morir ahir a Xipre, on estava de vacances segons informaren funcionaris xipriotes. Barnard, de 78 anys, va morir en un hotel del balneari de Pafos, oest de Xipre. Un metge cridat per l'hotel va certificar la seva mort. «El doctor Christian Barnard va morir al matí ... Les causes del decés encara es desconeixen però és possible que hagi estat un atac cardíac o alguna cosa semblant», va comentar el ministre de Salut de Xipre, Frixos Savvides.

Estava previst que s'efectuàs una autòpsia per establir la causa de la mort. «No va ser una mort violenta o la causa d'un accident. No hi ha cap sospita de mà criminal», comentà Savvides. Els treballadors de l'hotel on Barnard s'havia allotjat des de fa tres dies comentaren que, segons sembla, va patir un atac cardíac. «Fou traslladat a l'hospital en una ambulància», digué un dels empleats. Barnard, el qual era un freqüent visitant de Xipre, revolucionà la medicina el 1967 en efectuar el primer trasplantement de cor en el món. Les seves aportacions en el camp de la cirurgia cardiovascular donaren a centenars de pacients una segona oportunitat de vida.

Barnard efectuà el 3 de desembre de 1967 el primer trasplantement de cor en un ésser humà, en una exitosa operació de cinc hores malgrat que el pacient Louis Washkansky, de 55 anys, va morir 18 dies després a causa d'una pneumònia que el seu sistema immunològic no va poder combatre. Tan sols setmanes després, Barnard efectuà un segon trasplantament cardíac i aquest pacient va sobreviure 594 dies. Barnard va néixer a Sud-àfrica en una família pobra i va decidir estudiar medicina per ajudar econòmicament el seu pare.

Després d'estudiar medicina a la Universitat de Ciutat del Cap, Barnard va cursar estudis a la Universitat de Minnesota, Estats Units, on va decidir especialitzar-se en cardiologia i cirurgia vascular. Abans d'operar Washkansky en 1967, Barnard havia passat anys experimentant amb trasplantaments, efectuant operacions més que res en cans. Washkansky, que a més de patir una malatia cardíaca incurable patia diabetis, tenia un 80 % de possibilitat de sobreviure llavors a l'operació o en cas contrari enfrontar-se a una mort segura. «Per un home agonitzant no és una decisió difícil, perquè ell sap que està al final (dels seus dies)», va escriure després Barnard.