Tal dia com avui moria a París el beat Salomó, de l'Institut
dels Germans de les Escoles Cristianes. Durant els deu anys que
vaig esser alumne de La Salle (de 1948 a 1958, encara em deuen la
medalla de veterà) vaig sentir parlar molt d'aquest venerable
personatge. Quan vaig redactar el meu llibre La Cuina de la
Revolució Francesa i les Illes Balears, una feina que em va
permetre d'emprar molts documents, vaig deixar molt clar que la
lletra d'aquella revolució havia significat el reconeixement dels
Drets de l'Home, actualment coneguts com Drets Humans. Això
transformà la societat i la història, proclamà les idees de
democràcia política i llibertat pública.
Però aquell fenomen vessà tota mena de sang. Es passà, com sol
succeir en totes les empreses humanes, de l'ús a l'abús. I moltes
vegades, pagaren justs per culpables. Aquest fou el cas del beat
Salomó. Havia nascut el quinze de novembre de 1745 a
Bologne"Sur"Mer, fill de François Leclercq i Marie B. Dupont. Son
pare era comerciant en vins, aiguardents i fustes i posseïa també
dues salines que explotava per compte propi a les marismes de La
Rochelle. Salomó va fer les primeres lletres a la Salle de la seva
localitat i ja mai sortí de l'atmosfera d'aquella institució.
Estudià amb profit Nicolau Leclercq, que tal era el seu nom fora de
l'estat religiós, i el 1767 entrava a Saint Yon, prop de Rouen, on
hi havia el noviciat dels «germans». Set setmanes després prenia
l'hàbit i acabat l'any, era enviat a Rennes, on començava, entre
els pàrvuls, les seves tasques educadores. El 1769 feia els seus
vots triennals i el 1772 els seus vots a perpetuïtat. La bona feina
que desenvolupà tots aquells anys feren que fos nomenat director
dels novicis, després procurador del Col·legi de Mareville i el
1787, secretari del Superior General. En una biografia del beat de
J.Thys llegim: «La part principal del seu càrrec consistia a
acompanyar el Superior General en les visites regulars a les cases
de l'Institut. Ni el trastorn dels viatges, ni la feixuguesa de les
visites, ni els nombrosos quefers que li tocava atendre quan es
trobava en la casa matriu, aleshores a Melun, eren capaços de
distreure'l de les seves pràctiques espirituals. A començaments del
1789, s'esdevingueren els primers fets que presagiaven els
trastorns socials que afectaven la nació francesa.
L'esperit noble del Germà Salomó va sentir fondament aquelles
violències; però seguí tranquil, pensant que en tot hi havia la mà
de la Providència, més clarament com més dens es posava l'horitzó
polític del país...»
La qüestió és que el beat Salomó fou empresonat en el famós
Convent de les Carmelites (recordem l'obra teatral de Georges
Bernanos), juntament amb altres cent cinquanta religiosos. Allà els
trobaren una gran colla de revoltosos i a trets o cops de sabre en
mataren devers trenta. Després, els altres, entre els quals hi
havia el nostre personatge, hagueren de passar per davant d'una
mena de tribunal popular, que els interrogava, els prenia el nom i
els enviava, un rere l'altre, a la mort.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.