La instantània

Tomba rupestre d'Aminta a Fethiye (Turquia).

01/09/01 0:00

La mar "Mediterrània, naturalment" queda a l'esquena del visitant, quan s'encamina a visitar la tomba d'Aminta, a Fethiye. Pujant per la costa que hi du, apareixen "com escultures dins un parc naturalment urbà" uns quants sarcòfags que, malgrat tots els terratrèmols, s'aguanten dignament. La tomba d'Aminta és una altra cosa: com un temple grec, amb columnes d'estil jònic, excavat a la muntanya. Ficat dins la roca de la muntanya. Es creu que aquesta impressionant tomba fou construïda durant el segle IV aC. Situada als afores de la ciutat del que abans era Telmessos, s'hi puja per una llarga escala. Com que la seva bellesa s'aprecia molt millor des d'uns centenars de metres, quan s'arriba a la paret vertical de la muntanya esculpida, cal girar l'esquena al monument antic i, des dels escalons de l'entrada, mirar el panorama. Veure els voltants.

El primer pla del panorama és la ciutat: els afores, el centre i el port. Entre les cases hi conviuen nombroses taques verdes dels arbres, que tanta estimació tenen a Turquia. Enllà del port, amb les barques de pesca i els iots, tot blaveja fins a l'horitzó. Dins la badia hi ha una dotzena d'illes, que marquen petits indrets on a vegades és possible banyar"s'hi i deixar passar el temps, quan aquesta actitud dóna la millor qualitat de vida. Disposar de temps per veure, i molt més per viure.

Si es vol, es fàcil arribar fins a la ciutat deshabitada de Kaya: a més de sofrir els estralls de la terra que tremolava, la seva desolació definitiva li arribà el 1923, amb l'intercanvi de població entre Grècia i Turquia. O anar a nedar al mar interior d'Ölü Deniz, amb grans llengües d'arena i pinars infinits. Si apassiona l'arqueologia, arreu se'n troba de molt interessant. En cas de conformar"se amb el paisatge natural, els pinars de la zona arriben fins a la mar i, entre les penyes que s'obrin, hi apareixen petites cales. Són postals vives prop de la tomba d'Aminta, amb colors i vida a la turca.